Anar al contingut

Leptictidium sigei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 06:03 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Leptictidium sigei és una espècie extinta de mamífer euterio del gènero Leptictidium.

Va ser descrita per Christian Mathis en 1989. És una de les espècies trobades en el jaciment de Robiac (França), i té un aspecte més primitiu que L.nasutum. Esta espècie és coneguda principalment per dents aïllats. El premolar P4 té un paracónido molt reduït, ademés d'un entocónido i un hipoconúlido ben distints als molarés M1 i M2.[1] El nom de l'espècie prové del paleontòlec francés Bernard Sigé.

Només s'han trobat dents, pero estos indiquen que es tractava d'una espècie de menut tamany. En contrast en L. auderiense, el paracónido de L. sigei és prou reduït. El mesostilo típic del gènero solia ser menut o inclús estar absent, pero en alguns casos podia haver mesostilos molt desenrollats, encara que sense aplegar a la mida del L. tobieni. El entocónido i el hipoconúlido són molt distints als molarés M1 i M2. El M2 té també un talónido llaugerament més llarc que el M3.

El fet de que d'esta espècie només s'hagen trobat dents aïllades no va supondre cap problema per a que Christian Mathis poguera descriure l'espècie, encara que en els jaciments en els que s'han trobat eixemplars de L. sigei no s'han trobat evidències fòssilés de qualsevol atre insectívor primitiu de tamany similar. Ademés, els fòssils que s'han trobat de l'espècie són molt similars als de L. nasutum, una de les espècies trobades en el lloc fosilífero de Messel, per #lo que es pot classificar en certea dins del gènero Leptictidium.

Christian Mathis, en la seua obra Quelques insectivores primitifs nouveaux de l'Eocène supérieur du sud de la France, descriu per primera volta un molar superior d'una espècie del gènero Leptictidium. La dent en qüestió és un M3 de L. sigei, i ho definix com relativament estret, triangular des de la vista oclusiva, i té una superfície labial abrupta i casi rectilínea.[1]

Pseudorhyncocyon cayluxi és un sinònim d'esta espècie. Va ser descrit per Henri Filhol en 1892, i en 1975 Sigé li va atribuir una dent trobada en el jaciment de Malpérié. Mathis recalifica esta dent dins de l'espècie L. sigei.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 C. Mathis(1989).Bulletin du Muséum national d'histoire naturelle de Paris.11(1)