Leptictidium ginsburgi
Leptictidium ginsburgi és una espècie extinta de mamífer euterio del gènero Leptictidium.
Va ser descrita per Christian Mathis en 1989. És una de les espècies trobades en el jaciment de Robiac (França), en els estrats del Priaboniano superior. En esta espècie el mesostilo característic del gènero Leptictidium no està tan desenrollat.[1] El nom de l'espècie prové del paleontòlec francés Leonard Ginsburg.
A pesar de que d'esta espècie només s'han trobat dents, d'ells es pot deduir que es tractava d'una espècie de gran tamany en relació en atres espècies del mateix gènero. Les dents molarés M1 i M2 presenten un hipoconúlido submediano baix i ben separat del entocónido, de mida variable. El premolar P4 és molt molariforme i posseïx un lòbul parastilar que descolla poc, mentres que la vora labial és casi simètrica. En general, la dentició és menys travessera que en el cas de L. sigei, i, com en el cas d'atres espècies del seu gènero, L. ginsburgi té un mesostilo, que està mijanament desenrollat.[1]
Pseudorhyncocyon cayluxi és un sinònim d'esta espècie. Va ser descrit per Henri Filhol en 1892, i en 1978 Bernard Sigé li va atribuir una dent trobada en el jaciment de Sainte-Néboule. Mathis, en la seua obra Quelques insectivores primitifs nouveaux de l'Eocène supérieur du sud de la France, reclasifica esta dent (un M3) dins de l'espècie L. ginsburgi, basant-se en una comparació en eixemplars d'esta última, també descoberts en Sainte-Néboule. També li va atribuir una atra dent que prèviament Sigé havia atribuït a una espècie indeterminada de la família Pseudorhyncocyonidae.