Tetralophodon
Tetralophodon ("dent en quatre crestes") és un gènero extint de proboscidio gonfotérido que va viure des del Mioceno enjorn fins a finals del Plioceno.[1][2][3] S'han trobat espècies en Europa, Àsia i Àfrica.[4][5][6][7]
Descripció
Tetralophodon, de la mateixa manera que atres gonfotéridos,[8] posseïa quatre claus i una trompa. Medien entre 2,58 i 3,45 metros d'altura en el muscle i es creu que podien aplegar fins a 10 tonellades de pes,[9] aixina podent aplegar a ser major que el elefant asiàtic. Posseïa una gran trompa i quatre claus incisius, dos en el maxilar superior i atres dos en l'allargada mandíbula; que podien aplegar fins als 2 metros de llongitut.
Els seus característics molar en quatre cims medien entre 60 i 80 milímetros, sis voltes majors a l'equivalent humà. Estes dents bunodontes en baixes corones estaven adaptats per a esclafar i moldre, indicant una dieta herbívora. Esta dieta es voria recolzada pels seus claus, que s'estima que varen poder tindre un us similar a Gomphotherium, per a cavar en busca de raïls i tubèrculs, o per a manipular branques.[7]
Espècies
Tetralophodon va ser un gènero exitós i en un gran ranc, per #lo que posseïxen una considerable diversitat d'espècies. Els seus fòssils s'han trobat des del Mioceno enjorn fins al Plioceno tardà a lo llarc d'Europa, Àsia, and Àfrica.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut[10][11] Anteriorment es considerava que existien dos espècies nortamericanes, T. campester i T. fricki, pero despuix d'un anàlisis morfològic en 2007 s'han referit al gènero Pediolophodon.[12]
Tetralophodon longirostris
Es tracta de la espècie tipo, va ser descrita en 1832 per Jonathan Jacob Kaup, quí la va recuperar baix el gènero Mammut (Mammut longirostris), no seria fins a 1857 que Falconer lo recinicería com a membre del seu propi gènero Tetralophodon.[13] Es tracta de l'espècie en més #espècimen fòssils, va existir a finals del Mioceno a lo llarc d'Europa, en Turquia i en Tunis.[4][5] Pese a ser la més freqüent de les espècies, seguix sent menys freqüents que espècies de Gomphotherium o Anancus, tal volta pel seu major tamany;[14] tal volta va ajudar a que Tetralophodon reemplaçara ecològicament a Gomphotherium en gran part del seu ranc.[15] El seu nom específic ve del llatí i significa "hocico llarc".
Tetralophodon punjabiensis
Descrit sobre la base d'un molar, diagnòstic per al gènero, en 1886 trobat en la Formació Siwalik,del nort de Pakistan.[16] El seu nom específic ve de la regió de Punyab, a on es va trobar.
Tetralophodon gigantorostris
Descrita en 1931, es caracterisa per uns claus mandibulars llarcs i fins.[17] El seu nom específic ve tant del grec γιγας, gigues-; "jagant" i del llatí rostris, hocico; significant "hocico jagant".
Tetralophodon curvirostris
Descrita en 1960, es caracterisa per posseir una mandíbula i claus curvats ventralmente llaugerament. S'han trobat #espècimen de l'espècie en Europa i un cràneu en Àfrica.[18][6] El seu nom específic ve del llatí, significant "hocico curvat"
Tetralophodon xiaolongtanensis
La primera espècie trobada en China, descrita en 1974 a base un sol molar, caracterisat per les seues menors corones, les seues cíngulas relativament marcades i algunes característiques menys desenrollades.[10] T. xiaolongtanensis és el més antic gonfotérido tetralofodóntido de l'est asiàtic, habitant l'actual conca de Xiaolongtan datada al Mioceno mig, aproximadament 12 millons d'anys. Basant-se en la seua distribució i a algunes similituts morfològiques de l'molar, s'ha especulat que T. xiaolongtanensis va ser un parent propenc a T. longinostris, pese a la separacíon geogràfica entre Europa de l'est i el sur de China.[7] El seu nom específic és en referència a la seua localitat d'orige.
Tetralophodon euryrostris
Descrita en 2017, es tracta de la segona espècie del gènero trobada en China. Va ser descoberta per un parrac del nort de China, per #lo que la seua localitat d'orige no es pot determinar exactament, encara que gràcies a restros sedimentarios en l'espècimen es va determinar que originava de la formació Liushu, del Mioceno tardà. El seu holotip consistix d'una hemimandíbula completa, per #lo que es varen poder comparar les seues característiques en els morfotipos d'atres espècies, varen concloure que: els seus molar eren més similars a Stegolophodon que a T.longirostris, considerat convergència adaptativa; els seus claus mandibulars estaven més exposts i eren més robusts que en atres espècies del gènero.[19] El seu nom específic ve tant del grec Ευρύ, eury-, "gros"; i del llatí -rostris, hocico; significant "hocico gros".
Referències
- ↑ J. Shoshani and P. Tassy. 2005. Advances in proboscidean taxonomy & classification, anatomy & physiology, and ecology & behavior. Quaternary International 126-128:5-20
- ↑ J. Shoshani and P. Tassy. 1996. Summary, conclusions, and a glimpse into the future. in J. Shoshani and P. Tassy, eds., The Proboscidea: Evolution and Palaeoecology of Elephants and Their Relatives 335-348
- ↑ Mothé D, Ferretti MP, Avilla LS (2016) "The Danse of Tusks: Rediscovery of Lower Incisors in the Pa-American Proboscidean Cuvieronius hyodon Revises Incisor Evolution in Elephantimorpha". PLoS ONE 11(1): i0147009. doi:10.1371/journal.posa.0147009
- ↑ 4,0 4,1 Bulletin de la Société Géologique de France.S6-VI(4-5)
- 547–558.ISSN 0037-9409.doi:10.2113/gssgfbull.S6-VI.4-5.547.Consultat el 2022-05-18.
- ↑ 5,0 5,1 Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen.284(3)
- 241–257.ISSN 0077-7749.doi:10.1127/njgpa/2017/0661.Consultat el 2022-05-18.
- ↑ 6,0 6,1 Journal of Vertebrate Paleontology.39(3)
- i1632321.ISSN 0272-4634.doi:10.1080/02724634.2019.1632321.Consultat el 2022-08-20.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Mainzer Geowissenschaftliche Mitteilungen.17
- 95-220.
- ↑ Journal of Vertebrate Paleontology.27(3)
- 676–682.ISSN 0272-4634.doi:10.1671/0272-4634(2007)27[676:NTGMFN]2.0.CO;2.Consultat el 2022-05-09.
- ↑ (2016).«Shoulder height, body mass and shape of proboscideans».Acta Palaeontologica Polonica.61doi:10.4202/app.00136.2014.
- ↑ 10,0 10,1 Professional Papers of Stratigraphy and Palaeontology.7
- 68-74.
- ↑ Journal of Vertebrate Paleontology.39(3)
- i1632321.ISSN 0272-4634.doi:10.1080/02724634.2019.1632321.Consultat el 2022-05-09.
- ↑ (2007).«New tetralophodont gomphothere material from Nebraska and its implications for the status of North American Tetralophodon».Journal of Vertebrate Paleontology.27(3)
- 676–682.doi:10.1671/0272-4634(2007)27[676:NTGMFN]2.0.CO;2.
- ↑ Quarterly Journal of the Geological Society.13(1-2)
- 307–360.ISSN 0370-291X.doi:10.1144/gsl.jgs.1857.013.01-02.43.Consultat el 2022-05-15.
- ↑ Revista de la Societat Geològica d'Espanya.10 (3-4)
- 219-235.
- ↑ Quaternary International.255
- 239–256.ISSN 1040-6182.doi:10.1016/j.quaint.2011.07.047.Consultat el 2022-05-18.
- ↑ Geobios.42(6)
- 739–753.ISSN 0016-6995.doi:10.1016/j.geobios.2009.04.003.Consultat el 2022-08-20.
- ↑ 1884-1933, Klähn, Hans. Rheinhessisches Pliozän, besonders Unterpliozän, im Rahmen dones mitteleuropäischen Pliozäns. OCLC 1284617564.
- ↑ Jahresberichte und Mitteilungen dones Oberrheinischen Geologischen Vereins.41
- 109–121.ISSN 0078-2947.doi:10.1127/jmogv/42/1960/109.Consultat el 2022-08-20.
- ↑ Palaeoworld.26(4)
- 703–717.ISSN 1871-174X.doi:10.1016/j.palwor.2017.03.005.Consultat el 2022-05-09.