Neosqualodon
Neosqualodon és un gènero extint de cetáceo dentado (odontoceto),[1] que va viure en l'actual Itàlia durant el Oligoceno Superior (etapa del Burdigaliense). Els seus fòssils - consistents majorment de dents i mandíbules - han segut recuperats en la Formació Ragusa de Sicília, i són més robusts i curts que els de el seu parent el gènero Squalodon. Es coneixen dos espècies: N. assenzae i N. gemellaroi, que es distinguixen per la forma de les dents. Aparentment este gènero era endèmic de la mar pre-Mediterràneu a fins del Oligoceno.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2002).Geobios.35
- 19.doi:10.1016/S0016-6995(02)00045-1.
- ↑ Diego Baruco. Neosqualodon, il mistero dei cetacei preistorici degli Iblei. Agora: 40, Apr - Jun, 2012.