Libralces
Libralces és un gènero extint de cérvols eurasiáticos que va viure durant la época Plioceno. La seua principal característica són les seues astes de més de 2 metros d'ample, de tamany comparable a les de Megaloceros. S'han trobat fòssils de Libralces des de França fins a Tadjikistan.[1][2][3] en els eixemples més coneguts com el francés L. gallicus. Segons el paleontòlec espanyol Jordi Agustí, Libralces hauria segut antepassat de Megaloceros, encara que la majoria de les autoritats ho consideren un parent de Alces.
En el Pleistoceno, hi havia tres gèneros de cérvols tipo alce holártico: Cervalces, Alces i Libralces. A diferència dels alces moderns, Libralces gallicus tenia astes de voltons molt menuts, palmes menudes i un cràneu generalisat en nassals moderadament reduïdes; els Cervalces neárticos tenien nassals més llarcs i astes més complexes que els Libralces. En 1953, el paleontòlec italià Augusto Azzaroli va afegir Alces latiforns a Libralces, pero esta posició ha segut qüestionada.[4]