Anar al contingut

Lepus timidus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 05:29 8 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre el mamífer)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
llebre de montanya (Lepus timidus)


La llebre de montanya (Lepus timidus), també coneguda com a llebre variable i llebre irlandesa, és una llebre que s'ha adaptat als ecosistemes polars i montanyosos.[1] Habita la zona compresa entre Fenoscandia i l'est de Siberia; ademés existixen poblacions aïllades en els Alps, en Irlanda, Polònia, el Regne Unit i Hokkaidō. Va ser introduïda pels humans en Shetland i en les illes Feroe.

En estiu, en totes les poblacions de llebres de montanya, el pelaje passa a presentar distints tons amarronados. Per a preparar-se per a l'hivern molts individus canvien el seu pelaje tornant-ho blanc (o majorment blanc). La subespecie llebre de montanya irlandesa (Lepus timidus hibernicus) permaneix marró tot l'any i els seus individus rarament canvien el seu pelaje per a tornar-ho blanc. La subespecie irlandesa també pot tindre la coa d'un to obscur o gris, mentres que en les llebres comunes és blanca. El color de la coa combinat en el seu gran tamany (en comparació a la major part de les atres poblacions de llebres de montanya) i les varietats de marró que pot presentar la versió irlandesa pot dur a qui les observe a confondre la llebre de montanya en la llebre marró (Lepus europaeus).

Els estudis han demostrat que la dieta de les llebres de montanya varia segons la regió. Sembla dependre de l'hàbitat particular en que viu l'espècie analisada. Per eixemple, al nort d'Escandinavia, en a on la neu cobrix tot durant varis mesos, les llebres consumixen branques caigudes dels arbres. En els llocs més càlits, com en Irlanda, la pastura pot ser un dels principals aliments. En poder elegir, les llebres semblen preferir la pastura, principalment en Escòcia i Irlanda.

Al nort de Finlàndia i de Suècia, esta llebre i la europea competixen per l'aprofitament de l'hàbitat. L'europea, per ser més gran, sol expulsar a la llebre de montanya pero està menys adaptada als climes frets: les seues pates són de menor tamany i el seu pelaje hivernal és un camuflage molt bo en les regions costeres de Finlàndia a on la neu cobrix la costa per un curt periodo.

La llebre de l'Àrtic (Lepus arcticus) solia ser considerada com una subespecie de la llebre de montanya, pero actualment li les considera com dos espècies separades. Alguns científics també pensen que la llebre irlandesa podria considerar-se com una atra espècie independent.

  1. . Fauna ibèrica. Consultat el 19 de maig de 2009.