Subrahmanyan Chandrasekhar
Subrahmanyan Chandrasekhar (Lahore, Índia britànica [ara Pakistan], 19 d'octubre de 1910 - Chicago, Estats Units, 21 d'agost de 1995) va ser un astrofísic,[1] físic teòric i matemàtic aplicat nortamericà d'orige indi.[2]
Chandrasekhar va treballar en una gran varietat de problemes de física durant la seua vida, contribuint a la comprensió contemporànea de la estructura estelar, les nanes blanques, la dinàmica estelar, els processos estocàstics, la transferència radiativa, la teoria quàntica del anión hidrogen, l'estabilitat hidrodinàmica i hidromagnética, l'equilibri i l'estabilitat de figures elipsoidales d'equilibri, la relativitat general, la teoria matemàtica dels forats negres i la teoria de les ones gravitacionals en colisió.[3] En la Universitat de Cambridge, va desenrollar un model teòric que explicava l'estructura de les estreles nanes blanques i que tenia en conte la variació relativista de la massa en les velocitats dels electrons que componen la seua matèria degenerada. Va demostrar que la massa d'una nana blanca no podia ser superior a 1,44 voltes la del Sol: el llímit de Chandrasekhar. Chandrasekhar va revisar els models de dinàmica estelar esbossats inicialment per Jan Oort i uns atres, considerant els efectes dels camps gravitatorios fluctuantes dins de la Via Làctea sobre les estreles que giren al voltant del centre galàctic. La seua solució a este complex problema dinàmic implicava un conjunt de vint equacions diferencials parcials, que descrivien una nova cantitat que va denominar "fricció dinàmica", que té el doble efecte de desaccelerar l'estrela i ajudar a estabilisar els cúmuls d'estreles. Chandrasekhar va estendre este anàlisis al mig interestelar, demostrant que els núvols de gas i pols galàctica estan distribuïdes de forma molt desigual.
Va guanyar el Premi Nobel de Física en 1983 compartit en William Fowler pels seus estudis sobre els processos importants en la estructura i evolució estelarés.[4] Va estudiar en el Presidency College de la Universitat de Madrás[2] i es va graduar allí en un bachiller universitari en ciències en Física[5] en 1930.[6] Es va doctorar en la Universitat de Cambridge[7] en 1933,[8] encara que va treballar en la Universitat de Chicago des de 1937 fins a la seua mort en 1995.[2]
Ademés del Premi Nobel, li varen ser concedides entre unes atres la Henry Norris Russell Lectureship de la American Astronomical Society (1949),[7] la Medalla Bruce de la Societat Astronòmica del Pacífic[2] (1952), la Medalla d'or de la Real Societat Astronòmica (1953), la Medalla Henry Draper de la Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units (1971) i la Medalla Copley de la Royal Society (1984).[7]
En 1999, la NASA va cridar en el seu honor al tercer dels seus quatre Grans Observatoris, el Observatori de rajos X Chandra. Inclús un asteroide, el 1958 Chandra, li deu el seu nom.
[[Categoria:Alumnat de l'Universitat de Cambridge ]] [[Categoria:Alumnat de l'Universitat de Madrás ]] [[Categoria:Alumnat del Trinity College (Cambridge) ]]
- ↑ . Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2024. Consultat el 26 de maig de 2024.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Universitat de Saint Andrews (ed.): . Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2020. Consultat el 26 de maig de 2024.
- ↑ School of Mathematics and Statistics de la Universitat de Saint Andrews (ed.): . Biographies. Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2012. Consultat el 21 de maig de 2012.
- ↑ . Consultat el 2025-12-31.
- ↑ The Open University (ed.): . Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2023. Consultat el 27 de maig de 2024.
- ↑ Parker, Eugene N.. National Academies Press (ed.): . Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2012. Consultat el 26 de maig de 2024.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Sonoma State University (ed.): . Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2024. Consultat el 3 de juny de 2024.
- ↑ Miller, Arthur I. «[1]». Consultat el 3 de juny de 2024 (en anglés).