Anar al contingut

Robert B. Laughlin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 22:11 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul solicitat)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Robert Betts Laughlin (Visalia, Califòrnia, 1 de novembre de 1950) és un físic teòric nortamericà qui, junt en Horst L. Störmer i Daniel C. Tsui, varen ser guanyadors en 1998 del Premi Nobel de Física per la seua explicació del efecte Hall quàntic fraccionario.

Laughlin va nàixer en Visalia, Califòrnia. Va obtindre el seu B.A. en Física en UC Berkeley en 1972, i la seua PhD en física en 1979 en el Institut Tecnològic de Massachusetts, Cambridge, Massachusetts, USA. Ha segut professor de física de la Universitat de Stanford de 1989 a 2004.[1] I de 2004 a 2006 va ser president de l'Institut Coreà Alvançat de Ciència i Tecnologia (KAIST, per les seues sigles en anglés) en Daejeon, Corea del Sur.[2]

En 1983, Laughlin va ser el primer en proporcionar una funció d'ona de molts cossos, ara coneguda com la funció d'ona de Laughlin, per a l'efecte Hall quàntic fraccionario, que va poder explicar correctament la càrrega fraccionada observada en els experiments. Des de llavors, este estat s'ha interpretat com l'efecte Hall quàntic sancer del fermión compost.[3]

El seu artícul de 2017, "Almagasenament tèrmic de ret bombejat en intercanvi de calor"[4] va inspirar el Proyecte Malta en Google X i posteriorment Malta inc.[5]

El mensage central del seu llibre Un univers diferent: reinventant la física des d'avall, és que la verdadera frontera de la ciència està, no en lo menut, sino en lo complex. Quan s'agreguen molts àtoms per a formar un sòlit o un teixit biològic, sorgixen nous principis organisatius que no poden derivar-se rigorosament a partir de lleis microscòpiques i que carixen de significat en sistemes de poques partícules.[6]

Laughlin insistix que l'investigació d'eixos conceptes emergents que operen en l'organisació complexa de la matèria és tan “fonamental” com l'investigació sobre les forces elementals. Si s'atén a la ciència en el seu conjunt, l'idea d'emergència, segons la qual el tot és alguna cosa més que les seues parts, és molt més rellevant que la de reducció, puix casi tota l'activitat científica, inclosa la física, i tota la tecnologia s'ocupen de nocions emergents. Estes van des de la temperatura d'un líquit fins a la resistència d'un edifici passant per la morfologia d'una flor. En el “univers diferent” que propon Laughlin, la ciència es reconcilia en el sentit comú perque tota la nostra percepció de la realitat es basa en conceptes i lleis emergents.


[[Categoria:Alumnat de l'Institut Tecnològic de Massachusetts ]] [[Categoria:Científics de Bell Labs ]] [[Categoria:Doctors honoris causa per l'Universitat de Roma II ]]

  1. . Consultat el 2025-10-31.
  2. . Archivat des d'el original, el 2018-10-03. Consultat el 2025-10-31.
  3. Physical Review Letters.63(2)
    199–202.doi:10.1103/PhysRevLett.63.199.Consultat el 2025-10-31.
  4. Robert B. Laughlin. Journal of Renewable and Sustainable Energy (ed.): . doi:10.1063/1.4994054. Consultat el 31-10-2025.
  5. . Consultat el 2025-10-31.
  6. Internet Archive (2005-03-01). A Different Universe, Basic Books. ISBN 978-0-465-03828-2.