Richard E. Taylor
Richard Edward Taylor (Medicine Hat, Alberta; 2 de novembre de 1929-22 de febrer de 2018)[1] va ser un físic nortamericà canadenc (emèrit) en la Universitat de Stanford i guanyador del Premi Nobel de Física en 1990, compartit en Jerome Friedman i Henry Kendall "per les seues investigacions pioneres en colisions profundament inelásticas d'electrons en protones i neutrons lligats, que han segut d'importància essencial en el desenroll del model de quarks en física de partícules."[2]
Educació
[editar | editar còdic]B.Sc, 1950; M.Sc, 1952, Universitat d'Alberta, Edmonton, Canadà.
- Ph.D, 1962, Universitat Stanford.
Reconeiximents i honors
[editar | editar còdic]Alexander von Humboldt Senior Scientist Award, 1982. W.K.H. Panofsky Prize, 1989.
- Premi Nobel de Física, 1990.
- Fellow, Guggenheim Foundation, 1971-1972.
- Fellow, American Physical Society.
- Fellow, American Association for the Advancement of Science.
- Fellow, Royal Society of Canada.
- Fellow, Royal Society of London.
- Member, American Academy of Arts and Sciences.
- Member, Canadian Association of Physicists.
- Foreign Associate, National Academy of Science.
- Companion of the Order of Canada, 2005.
[[Categoria:Acadèmics de Canadà ]] [[Categoria:Doctors honoris causa per l'Universitat d'Alberta ]] [[Categoria:Doctors per l'Universitat de Stanford ]]
- ↑ «[1]». Consultat el 23 de febrer de 2018 (en anglés).
- ↑ (en anglés) Cita del Premi Nobel