Andrew Johnson

Andrew Johnson (Raleigh, 29 de decembre de 1808-Elizabethton, 31 de juliol de 1875) va ser el desseté president dels Estats Units, ocupant el càrrec des de 1865 fins a 1869 despuix del assessinat d'Abraham Lincoln, de qui havia segut vicepresident. Ya que la guerra de Secessió havia finalisat poc abans de la seua presidència, Johnson es va preocupar per començar en la reconstrucció dels estats que s'havien separat de l'Unió, pero va trobar l'oposició de la majoria republicana en el congrés i va ser somés a un juí polític.

Johnson va nàixer en el sí d'una família pobra en Raleigh, la capital de Carolina del Nort. Va ser aprenent de sastre i va treballar en varis pobles abans de mudar-se definitivament a Greeneville, Tennessee, ciutat en a on va aplegar a ocupar els càrrecs de regidor i alcalde. En 1835 va ser elegit en la cambra de representants de Tennessee i després en la Cambra de Representants dels Estats Units en 1843, càrrec que va eixercitar per dèu anys. Va ser governador de Tennessee per quatre anys i va ser elegit senador en 1857.

Va ser l'únic senador del Sur que no va deixar el seu lloc a la secessió i es va convertir en el més prominent demócrata proguerra del Sur. En 1862, Lincoln va nomenar a Johnson com a governador militar de Tennessee, a on va demostrar dinamisme i l'eficàcia en la lluita contra la rebelió. La seua política de reconciliació cap al Sur, la seua pressa per reincorporar als ex Confederados de nou a l'Unió nortamericana i els seus vets dels proyectes de llei de drets civils li envol en una amarga disputa en els republicans. Els republicans en la Cambra de Representants varen intentar destituir-ho per juí polític en 1868 i va ser absolt per un sol vot en el Senat, el d'Edmund G. Ross. Va ser el primer president d'Estats Units en ser enjuïciat per un impeachment, encara que el procés no culminara en la seua destitució.

Durant el seu mandat va tindre lloc la compra d'Alaska a la Rússia Imperial per un import de 7,2 millons de dólars nortamericans de l'época.