Anar al contingut

Espècies

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 21:45 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul solicitat)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Per a atres usos d'este terme vore espècie (desambiguación).

Plantilla:Categorias taxonomicas etiquetades Es denomina espècie (del llatí species) a l'unitat bàsica de classificació biològica. Segons la definició tradicional, una espècie és un conjunt d'organismes o poblacions naturals capaces d'entrecreuar-se i produir descendència fèrtil, encara que —en principi— no en membres de poblacions pertanyents a atres espècies. En molts casos els individus que se separen de la població original i s'aïllen del restant poden alcançar una diferenciació suficient com per a convertir-se en una nova espècie en un procés conegut com especiación, per lo tant, el aïllament reproductiu respecte d'atres poblacions és crucial en dit procés. En definitiva, una espècie és un grup d'organismes reproductivamente homogéneu, encara que molt variable a lo llarc del temps i de l'espai.

Mentres que en molts casos esta definició és adequada, és a sovint difícil demostrar si dos poblacions poden creuar-se i donar descendents fèrtils (per eixemple, molts organismes no poden mantindre's en laboratori suficient temps). Ademés, és impossible aplicar-la a organismes en reproducció asexual (com les bactèrias) ni a organismes extints coneguts solament per les seues fòssils. Aixina mateix, els llímits entre espècies estretament emparentades es tornen difusos en casos d'hibridació, en un complex d'espècies en centenars de microespecies similars i en una espècie en anell. Per això, en l'actualitat solen aplicar-se tècniques moleculars, com les basades en la semblança del ADN.

A pesar de que cap d'estes definicions és plenament satisfactòria, i encara que el concepte d'espècie no siga un model perfecte de la vida, seguix sent una ferramenta útil per a científics i conservacionistas en l'estudi de la vida en la Terra, independentment de les dificultats teòriques que sorgixen degut a que els processos evolutius causen que les espècies canvien constantment entre sí. Ésto obliga als taxónomos a decidir, per eixemple, quàn ha ocorregut un canvi suficient per a declarar que un linaje extint deu dividir-se en múltiples cronoespecies, o en quin punt les poblacions i individus han divergit lo suficient com per a deixar de ser conespecíficos i presentar estats de caràcter distints que permeten descriure-les com a espècies diferents des d'una perspectiva cladística.

Els noms comuns de les plantas i els animalés corresponen algunes voltes en la seua respectiva espècie biològica (per eixemple, «lleó», «morsa» i «arbre de l'alcamfor»), pero en molta freqüència no és aixina: per eixemple, la paraula ànet es referix a una vintena d'espècies de diversos gèneros, com el ànet domèstic. Per això, per a la denominació de les espècies s'utilisa la nomenclatura binomial, per mig de la qual cada espècie queda inequívocament definida en dos paraulas —per eixemple Homo sapiens, l'espècie humana—. En esta nomenclatura, el primer terme correspon al gènero: el ranc taxonómico superior en el que es poden agrupar les espècies.


[[Categoria:Categories taxonómicas ]] [[Categoria:Especiación ]] [[Categoria:Evolució ]]