Lithornithidae

Lithornithidae (Lithornithidae)

Lithornithidae és una família extinta d'aus paleognatas primitives. Estes són conegudes a partir de fòssils que daten des del Paleoceno Superior fins al Eoceno Mig d'Amèrica del Nort i Europa.^[1]

Archiu:Lithornis owen1846.jpg

Xilografia de l'holotip de Lithornis vulturinus.

Els litornítidos tenien picos llarcs i prims que usaven per a sondejar. S'assemblaven als actuals tinamúés. Posseïen un cràneu rincocinético en ossos craneals relativament poc fusionats, un pigóstilo a penes fusionat i un os esplenial. Posseïen una quilla ben desenrollada en l'esternó.^[2] Els membres més menuts del grup com els gèneros Lithornis i Pseudocrypturus eren bons voladores, pero el més pesat Paracathartes era provablement solament un volador facultatiu. Els ossos de les garres (ungualés) eren més curvats que en els tinamúes i provablement els permetien posar-se en les branques dels arbres.

L'orde Lithornithiformes va ser nomenat pel dr. Peter Houde en 1988. En este es varen incloure a tres gèneros: Lithornis, Paracathartes i Pseudocrypturus. En estos s'inclouen a huit espècies distintes.^[1] Promusophaga (Harrisson & Walker, 1977) pot pertànyer als litornitiformes també.

Sistemàtica

Orde Lithornithiformes Houde, 1988

Família Lithornithidae Houde, 1988
- Gènero Lithornis Owen, 1841
  - - Lithornis celetius Houde, 1988
    - Lithornis hookeri (Harrison, 1984)
    - Lithornis nasi Harrison, 1984
    - Lithornis plebius Houde, 1988
    - Lithornis promiscuus Houde, 1988
    - Lithornis vulturinus Owen, 1841
- Gènero Paracathartes Harrison, 1979
  - - Paracathartes howardae Emslie, 1988
- Gènero Promusophaga Harrison & Walker, 1977
  - - Promusophaga magnifica Harrison & Walker, 1977
- Gènero Pseudocrypturus Houde, 1988
  - - Pseudocrypturus cercanaxius Houde, 1988
- Gènero Fissuravis Mayr, 2007 Incertae sedis^[3]
  - - Fissuravis weigelti Mayr, 2007

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 (1988).Publications of the Nuttall Ornithological Club.Nuttall Ornithological Club.Cambridge Massachusetts, USA:22
↑ Widrig, K., Alfieri, F., Kuo, P. C., James, H., & Field, D. J. (2025). Quantitative analysis of stem-palaeognath flight capabilities sheds light on ratite dispersal and flight loss. Biology Letters, 21(9).
↑ MAYR, G. (2007). The birds from the Paleocene fissure filling of Walbeck (Germany). Journal of Vertebrate Paleontology 27 (2): 394-408.

[Houde1988-1] 1,0 ^1,1 (1988).Publications of the Nuttall Ornithological Club.Nuttall Ornithological Club.Cambridge Massachusetts, USA:22

[2] Widrig, K., Alfieri, F., Kuo, P. C., James, H., & Field, D. J. (2025). Quantitative analysis of stem-palaeognath flight capabilities sheds light on ratite dispersal and flight loss. Biology Letters, 21(9).

[3] MAYR, G. (2007). The birds from the Paleocene fissure filling of Walbeck (Germany). Journal of Vertebrate Paleontology 27 (2): 394-408.

[1]

[2]

[3]