Ptyonoprogne
El gènero d'avions Ptyonoprogne comprén quatre espècies d'aus paseriformes dins de la família Hirundinidae: P. rupestris, P. fuligula, P. obsoleta i P. concolor. Estan estretament relacionats entre sí i li'ls ha considerat a voltes una sola espècie. També ho estan en les oronetes de Hirundo i alguns especialistes ubiquen estes espècies dins del gènero. Són menuts avions en parts superiors color marró, parts d'avall més clares sense una banda en el pit i una coa quadrada en taques blanques. Li'ls distinguix pel seu tamany, el colorit de les seues parts superiors i inferiors i algun detall menor en el plomall. El seu aspecte físic és similar al del avió sapador, que és més clar i sí té banda en el pit.
Estes espècies habiten zones rocoses i montanyoses, encara que també conviuen en l'home. P. fuligula, d'Àfrica i P. concolor, del sur d'Àsia són residents, mentres que P. rupestris és un migrant parcial; les aus el ranc de les quals de distribució comprén el sur d'Europa solen ser residents, pero algunes de les que viuen al nort i la majoria de les d'Àsia són migratòries, per #lo que hibernan al nort d'Àfrica o en la Índia. No solen formar colónies de apareamiento, sino que, pel contrari, són més gregarias fora d'eixa temporada. Estos avions construïxen nius de fanc baix eixints de penya-segats o en clavills dels seus hàbitats montanyosos, encara que també es varen adaptar als «penya-segats artificials», edificis i carreteres. Solen posar fins a cinc ous pardos per nidada i poden tindre una segona més alvance. Les aus del gènero s'alimenten principalment d'insectes atrapats en ple vol i patrullen els penya-segats prop del niu en un vol llent de caça mentres busquen els seus assuts. A la seua volta, són presa de falcons i contrauen àcars i puces, pero els seus grans rancs i poblacions indiquen que cap avió del gènero es considera amenaçat, per #lo que figura en la Llista Roja de la UICN com espècie baixe preocupació menor.