Anar al contingut

Butastur rufipennis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 12:10 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
busardo langostero (Butastur rufipennis)


El busardo langostero[1] (Butastur rufipennis) és un au rapaz pertanyent a la família Accipitridae, del orde Accipitriformes. Forma part del gènero Butastur junt en el Busardo alimfo (Butastur liventer), el Busardo carigrís (Butastur indicus) i el Busardo tisa (Butastur teesa), sent l'únic resident en Àfrica. La seua àrea de distribució comprén tot el continent des del sur del Sàhara, fins a Camerún, Ruanda i Burundi pel sur.[2]

Medix entre 34 i 44 cm de llongitut, la seua envergadura és de 92-106 cm i el seu pes varia entre els 300 i 400 gr. Les femelles solen ser de major tamany que els machos.[2]


És un migrant parcial que es desplaça a la zona sur de la seua àrea de distribució durant l'hivern i al nort durant l'estiu (d'abril a setembre), coincidint en l'época de pluges i el seu periodo d'crío.[3] S'alimenta fonamentalment d'insectes, especialment de langostas (d'ahí el seu nom en castellà), als que captura en el sol o despuix d'una curta persecució en vol.

El seu hàbitat són els grans espais oberts, àrees semidesérticas, sabanes, zones de mont baix i praderies; des del nivell de la mar i fins als 1200 m d'altitut. És una espècie comuna en la seua àrea de distribució i localment abundant, encara que el seu número sembla estar en regressió pel sobrepatoreo i la sequia.

Referències

Plantilla:Commons category

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1994). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/285.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Segona part: Falconiformes i Galliformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 41 (2): 183-191. ISSN 0570-7358. Consultat el 18 d'octubre de 2015.
  2. 2,0 2,1 . Consultat el 18 d'octubre de 2015.
  3. . Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 18 d'octubre de 2015.