Michael Jackson
Michael Joseph Jackson (Gary, Indiana, 29 d'agost de 1958-Los Àngeles, Califòrnia, 25 de juny de 2009)[1] va ser un cantant, compositor, productor i ballarí nortamericana.[2][3][4] Malnomenat com el «Rei del Pop»,[5] les seues contribucions i reconeiximent en la història de la música i el balle durant més de quatre décades, aixina com la seua publicitada vida personal, ho varen convertir en una figura internacional en la cultura popular. La seua música inclou una àmplia varietat de gèneros com el pop, rhythm and blues (soul i funk), roc, disc i danse, i és reconegut com el «artiste musical més exitós de tots els temps» pels Guinness World Records.[6][7][8]
Va començar la seua carrera artística a mitan dels anys 60 en l'agrupació musical The Jackson 5, en la qual va publicar, junt en alguns dels seus germans, dèu àlbums fins a 1975. En 1971, va iniciar la seua carrera com a solista, encara que va seguir pertanyent al grup. A principis de la década de 1980, Jackson es va convertir en una figura dominant en la música popular. Els seus vídeos musicals, entre els que es destaquen «Beat It», «Billie Jean» i «Thriller», del seu àlbum de 1982 Thriller, són acreditats com una ruptura de les barreres racials i la transformació del mig en una forma d'art i ferramenta promocional. La popularitat d'estos va ajudar a dur a la cadena televisiva #MTV a la fama. L'àlbum Bad (1987) va produir el número un dels senzills «I Just Ca't Stop Loving You», «Bad», «The Way You Make Em Feel», «Man in the Mirror» i «Dirty Diana» en el Billboard Hot 100, per #lo que es va convertir en el primer àlbum en tindre cinc senzills número un en eixa llista. Va continuar innovant en vídeos com «Black or White» i «Scream» a lo llarc de la década de 1990 i va forjar una reputació com a artiste soliste en vàries gires. A través de les seues presentacions en escena i en vídeo, Jackson va popularisar una série de tècniques de ball complexes, com el robot i el moonwalk, a les quals va donar nom. El seu sò i estil distintius han influït en numerosos artistes de diversos gèneros musicals.
Thriller és el àlbum més venut de tots els temps, en vendes estimades en 65 millons de còpies en tot lo món. Atres àlbums de Jackson, Off the Wall (1979), Bad (1987), Dangerous (1991) i HIStory (1995), també figuren entre els més venuts de l'història. En Off the Wall, Jackson es va convertir en el primer artiste en solitari en tindre quatre senzills del mateix àlbum dins dels dèu primers llocs del Billboard Hot 100. Jackson és un dels pocs artistes que han segut introduïts en el Saló de la Fama del Roc and Roll dos voltes, i també va ser inclós en el Saló de la Fama dels Compositors i el Saló de la Fama de la Dansa com l'únic ballarí de música pop i roc. Els seus atres guanys inclouen varis récorts Guinness, 13 premis Grammy, el premi Grammy Llegenda, el premi Grammy a la carrera artística, 26 premis American Music —més que qualsevol un atre soliste masculí— incloent l'Artiste del sigle i Artiste dels anys 80, 13 senzills número un en els Estats Units durant la seua carrera en solitari —més que qualsevol un atre artiste masculí en l'era Hot 100— i vendes estimades de més de 500 millons de produccions musicals en tot lo món.[n. 1][19][20] Es va convertir en el primer artiste en l'història en tindre un top 10 en el Billboard Hot 100 en cinc décades diferents, quan «Love Never Felt Baix Good» va alcançar el número nou el 21 de maig de 2014.[21] Jackson va viajar per tot lo món assistint a events en honor a la seua solidaritat, i en 2000, el Llibre Guinness dels récorts ho va reconéixer per recolzar a 39 organisacions benèfiques, més que qualsevol un atre artista.[22]
Aspectes de la vida personal de Jackson, com la seua apariència canviant, les seues relacions personals i el seu comportament, varen generar controvèrsia. En 1993, va ser acusat d'abús sexual infantil, pero el cas civil es va resoldre fòra de la cort per un monte no revelat i no es varen presentar càrrecs formals.[23] En 2005, va ser jujat i absolt de noves acusacions de abús sexual infantil i varis atres càrrecs en acabant de que el jurat ho va declarar inocent en tots els càrrecs. Mentres es preparava per a la seua série de concerts de tornada, This Is It, Jackson va morir per intoxicació aguda de propofol i benzodiazepina el 25 de juny de 2009, despuix de sofrir una desocupació cardíaca.[24] El forense del comtat de Los Àngeles va dictaminar que la seua mort era un homicidi, i el seu mege personal, Conrad Murray, va ser declarat culpable de homicidi involuntari. La mort de Jackson va provocar commoció general, i la transmissió en directe del seu funeral va ser vista per més de 2500 millons de persones en tot lo món.[25] En 2010, Sony va firmar un contracte en la seua família per 250 millons de dólars per a retindre els drets de distribució dels seus discs i publicar sèt àlbums pòstums fins a 2017.[26][27][28] Forbes ha classificat a Jackson com una de les celebritats fallides en més ingressos, en guanys de 825 millons de dólars en 2016, la cantitat anual més alta jamai registrada per la publicació.[29] En 2019 es varen detallar noves alegacions d'abús sexual infantil en contra del cantant en el documental Leaving Neverland, #lo que va causar una reacció internacional tant en el seu defensa com en contra seua.[30][31][32] Pese a la controvèrsia i al debat públic sobre el llegat de Jackson, la seua música i marca varen experimentar un increment de popularitat i demanda despuix de l'emissió del documental.[33] Segons l'informe de Forbes de 2020 sobre les celebritats fallides en més ingressos, Jackson va conservar la posició número un durant eixe any per undècima volta consecutiva.[34]
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ 7,0 7,1 Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
- ↑ Plantilla:Cita @web
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>