Anakim
Anakim (en hebreu: עֲנָקִים ‘Ǎnāqîm ) varen ser descrits com una raça de jagants, descendents d'Anak, d'acort en el Tanaj. Es dia que havien vixcut en la part sur de la terra Canaán, prop d'Hebrón (Génesis 23:2; Josué 15:13). D'acort en Génesis 14:5-6 ells poblaven la regió posteriorment coneguda cóm Edom i Moab en els temps d'Abraham. El seu nom podria provindre d'una raïl hebrea que significa força o estatura.
El seu formidable aspecte, tal com ho descriuen els Dotze Espies enviats a reconéixer la terra, va omplir als israelites de terror. Els israelites sembla que els identificaren en els Nefilim, els jagants (Génesis 6:4), Números 13:33) de l'era antediluviana.
Josué finalment els va expulsar d'eixes terres, a excepció d'alguns que varen trobar refugi en les ciutats filistees de Gaza, Gat, i Asdod (Josué 11:22), per lo tant, els jagants filisteus que David va trobar (2 Samuel 21:15-22 ) eren descendents dels Anakim.
Vore també
Referències
- "Anakim". eastons-bible-dictionary
- "Anakim" in Chambers's Encyclopædia. London: George Newnes, 1961, Vol. 1, p. 397