Anar al contingut

Bernie Sanders

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:00 22 jun 2026 per Avenza (Discussió | contribucions) (Millora de les categories)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Bernard Sanders (naixcut el 8 de setembre de 1941) és un polític i activiste nortamericà que eixercix com a senador senior d'Estats Units per Vermont, càrrec que ocupa des de 2007. És l'independent en més temps de servici en l'història del Congrés d'Estats Units, pero manté una estreta relació en el Partit Demòcrata, havent format part del grup demòcrata en la Cambra de Representants i en el Senat durant la major part de la seua carrera congressual, i havent buscat la nominació presidencial del partit en 2016 i 2020. Autodefinit com a socialiste democràtic,[1] Sanders és considerat un dels principals líders del moviment progressiste nortamericà del sigle XXI.

Naixcut en el sí d'una família judeua de classe treballadora i criat en la ciutat de Nova York, Sanders assistí al Brooklyn College abans de graduar-se en l'Universitat de Chicago en 1964. Durant la seua etapa com a estudiant, fon organisador de protestes per al Congress of Racial Equality (CORE) i el Student Nonviolent Coordinating Committee (SNCC) durant el moviment pels drets civils. Despuix d'establir-se en Vermont en 1968, es presentà sense èxit a diverses campanyes polítiques en partits minoritaris en la década de 1970. Fon elegit alcalde de Burlington en 1981 com a independent i reelegit en tres ocasions.

Sanders fon elegit per a la Cambra de Representants d'Estats Units en 1990, representant al districte congressual general de Vermont. En 1991, junt en atres cinc membres de la Cambra, cofundà el Congressional Progressive Caucus.[2] Sanders fon representant durant 16 anys abans de ser elegit per al Senat d'Estats Units en 2006, convertint-se en el primer no republicà en ocupar l'escan de Classe 1 de Vermont des de Solomon Foot, del Partit Whig, en 1850. Fon reelegit en 2012, 2018 i 2024. Sanders també presidí el Comité d'Assunts dels Veterans del Senat entre 2013 i 2015, el Comité de Presupost del Senat entre 2021 i 2023, i el Comité de Salut, Educació, Treball i Pensions del Senat entre 2023 i 2025. És el senador de major antiguetat i el decà de la delegació congressual de Vermont.

Sanders fon candidat a la nominació presidencial del Partit Demòcrata en 2016 i 2020, quedant en segon lloc en abdós ocasions. La seua campanya de 2016 generà un important entusiasme de base i obtingué finançació de menuts donants, lo que li va permetre guanyar 23 primàries i caucus.[3] En 2020, el seu sòlit eixercici en les primeres primàries i caucus ho va convertir en el principal favorit en un ampli camp de candidats demòcrates. Despuix de les primàries de 2020, es convertí en un estret aliat de Joe Biden.[4] [5] Des de la reelecció no consecutiva de Donald Trump com a president d'Estats Units en 2024, Sanders s'ha opost obertament al seu segon mandat i a lo que percep com a corrupció, que descriu com una oligarquia de dreta, organisant gires i movilisacions contra Trump i els seus aliats, especialment Elon Musk, en l'objectiu de reconfigurar el Partit Demòcrata.[6] [7] [8]

A Sanders se li atribuïx haver influït en un gir cap a l'esquerra del Partit Demòcrata despuix de la seua campanya de 2016. Defensor de polítiques progressistes, s'opon al neoliberalisme i a l'autoritarisme. Recolza l'autogestió dels treballadors, un sistema sanitari universal i de pagador únic, permissos parentals remunerats, educació superior gratuïta, un Green New Deal i el control de la producció per part dels treballadors per mig de cooperatives, sindicats i empreses públiques democràtiques. En política exterior, advoca per reduir la despesa militar, fomentar una major diplomàcia i cooperació internacional, i otorgar major importància als drets laborals i les qüestions migambientals en la negociació d'acorts comercials internacionals. Sanders recolza la democràcia en el lloc de treball i ha elogiat alguns aspectes del model nòrdic.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. "Bernie Sanders confirms presidential run and damns America's inequities". The Guardian. Associated Press. April 30, 2015. Consultat el 22 de juny de 2026. The self-described 'democratic socialist' enters the race as a robust liberal alternative ... Dreier, Peter (May 5, 2015). "Bernie Sanders' Socialism Is as American as Apple Pie". HuffPost. Consultat el 22 de juny de 2026. because the 73‑year[‑]old U.S. senator from Vermont describes himself as a 'democratic socialist.' Lerer, Lisa (July 16, 2009). "Where's the outrage over AIG bonuses?". Politico. Consultat el 22 de juny de 2026. Only a handful of members, including self-described democratic socialist Sen. Bernie Sanders (I-Vt.), criticized ...
  2. "Sanders says this is likely his last term". Politico. December 10, 2024. Consultat el 22 de juny de 2026.
  3. Gambino, Lauren (March 10, 2019). "'Not the billionaires': why small-dollar donors are Democrats' new powerhouse". The Guardian. ISSN 0362-4331. Archived from the original on February 26, 2020. Consultat el 22 de juny de 2026.
  4. McCrummen, Stephanie (February 5, 2016). "His Most Radical Move". The Washington Post. Archived from the original on February 5, 2016. Consultat el 22 de juny de 2026.
  5. Vargas, Ramon Antonio (August 28, 2023). "Bernie Sanders urges left to back Biden to stop 'very dangerous' Trump". The Guardian. ISSN 0261-3077. Archived from the original on September 1, 2023. Consultat el 22 de juny de 2026.
  6. "Drawing huge crowds, Bernie Sanders steps into leadership of the anti-Trump resistance". Associated Press. March 10, 2025. Archived from the original on March 10, 2025. Consultat el 22 de juny de 2026.
  7. Peoples, Steve (March 10, 2025). "Drawing huge crowds, Bernie Sanders emerges as the leader of the anti-Trump resistance". PBS News Hour. Associated Press. Archived from the original on March 21, 2025. Consultat el 22 de juny de 2026.
  8. Gambino, Lauren (March 23, 2025). "Bernie Sanders, Alexandria Ocasio-Cortez and the courage to brawl for the working class". The Guardian. ISSN 0261-3077. Consultat el 22 de juny de 2026.