Anar al contingut

Confederación Española de Derechas Autónomas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Derecha Regional Valenciana
Unión Agraria Provincial de Albacete
Derecha Regional Agraria de Cáceres y Plasencia
Unión de Derechas Independientes de Jerez de la Frontera y Sanlúcar de Barramedav Acción Agraria Manchega
Unión Navarra
Acció Popular Catalana
Unión Regional de Derechas de La Coruña
Acción Agraria y Ciudadana de Cuenca
Unión de Derechas de Granada
Acción Regional Agraria y Ciudadana de Guadalajara
Acción Agraria de León
Acción Agraria Riojana
Unión de Derechas y Agrarios de Lugo
Unión Católica Asturiana
Unión Regional de Derechas de Pontevedra
Derecha Autónoma Salmantina
Bloque Agrario Provincial de Soria
Unión de Derechas de Baleares
Unión Castellana Agraria"
Confederación Española de Derechas Autónomas
CEDA_Party_Logo New.svg
President José María Gil-Robles
Líder
Portaveu
Fundació 4 de març de 1933
Dissolució 19 d'abril de 1937
Sèu Madrit
Ideologia política Conservadurisme nacionaliste
Catolicisme polític
Antilliberalisme
Corporativisme
Democràcia cristiana
Agrarisme
Nacionalisme espanyol
Accidentalisme
Distributisme
Faccions:
Autoritarisme
Maurisme
Afiliació internacional
Partits que la componen Acción Popular

Derecha Regional Valenciana
Unión Agraria Provincial de Albacete
Derecha Regional Agraria de Cáceres y Plasencia
Unión de Derechas Independientes de Jerez de la Frontera y Sanlúcar de Barramedav Acción Agraria Manchega
Unión Navarra
Acció Popular Catalana
Unión Regional de Derechas de La Coruña
Acción Agraria y Ciudadana de Cuenca
Unión de Derechas de Granada
Acción Regional Agraria y Ciudadana de Guadalajara
Acción Agraria de León
Acción Agraria Riojana
Unión de Derechas y Agrarios de Lugo
Unión Católica Asturiana
Unión Regional de Derechas de Pontevedra
Derecha Autónoma Salmantina
Bloque Agrario Provincial de Soria
Unión de Derechas de Baleares
Unión Castellana Agraria

Web

La Confederación Española de Derechas Autónomas' (CEDA) fon una coalició espanyola de partits catòlics i de dretes durant l'etapa de la Segona República. Des del moment mateix de la seua constitució, en 1933, es va presentar com l'alternativa de dretes i d'orde al Govern i a les coalicions republicà-socialistes.