Anar al contingut

Ramiro Ledesma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ramiro Ledesma en els anys 1930

Ramiro Ledesma Ramos (Alfaraz de Sayago, 23 de maig de 1905 - † Aravaca, 29 d'octubre de 1936) fon un ensagiste, filòsof i polític jonsista espanyol. Director de La Conquista de l'Estat, fon una figura clau en l'articulació intelectual del fascisme espanyol.

Aliat en Onésimo Redondo, abdós fundarien en l'any 1931 les Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste (JONS), que es varen fusionar en 1934 en la Falange Española de José Antonio Primo de Rivera i Julio Ruiz de Alda per a donar lloc a Falange Española de las JONS (FE de las JONS). Enfrontat en Primo de Rivera, va ser expulsat de l'organisació en 1935, tornant, despuix de fracassar en la reactivació de les antigues JONS, a dedicar-se a l'activitat intelectual.

L'inici de la Guerra Civil li va sorprendre en el Madrit republicà; va ser detingut per milicians, ingressat en la presó de Vendes i assessinat mesos despuix en una «trau».

Biografia

Orígens i anys de formació

Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,[1] una menuda localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a Torrefrades, a on el seu pare eixercia la professió de mestre.

«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista Nuevo Mundo,[2] ilustrat per Varela de Seijas.

Va ingressar molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins va recalar en Madrit, a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneu i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En 1926 es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com José Ortega i Gasset, Julián Besteiro, Xavier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando dels Rius, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.[3] Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gasseta Lliterària, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,[4] a on s'expressava la generació del 27, en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posiciones d'inspiració fascista.[5]

En 1929 la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la Revista de Occidente, fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la erre que va llimitar el seu potencial com a orador i del com es befaria en última instància José Antonio Primo de Rivera.[6]

Participació política

A l'altura de 1930, despuix d'acumular una cantitat ingent de llectures filosòfiques (d'autors espanyols, alemans, francesos i italians), «el nou concepte més important per a ell fon el Angst heideggerià», en opinió de Payne. «L'oix i l'amenaça del no res —conclou l'historiador nortamericà— només podien ser superades per la voluntat i el guany, per una acció que s'anara convertint cada volta més en acció directa».[7]

Va articular les bases del nacionalsindicalisme en Espanya, doctrina de «tercera posició» partidària de la planificació econòmica calificada com a sindicalisme nacional o fascisme a l'espanyola. Un fascisme que pot definir-se com anticatòlic, doctrinalment elaborat, admirador de l'anarcosindicalisme espanyol i del tradicionalisme carliste per ser dos ideologies que considerava autènticament espanyoles,[8] i en un fort component sindicaliste.[9]

Per a la seua difusió, de març a octubre de 1931 es va servir dels vintitrés números del semanari La Conquista de l'Estat —títul que va prendre del periòdic homònim italià La conquista dello Stato, dirigit per Curzio Malaparte, "per sugerència expressa de Giménez Caballero"[10]— en el que «propugnava una política pareguda a la dels nazis».[11] Despuix de la creació de les JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste) i ya com a aliat de Onésimo Redondo, Ledesma Ramos va començar un acostament a Falange Espanyola, que li va conduir al triumvirat, per fusió d'abdós formacions polítiques, de FE de les JONS junt a Juliol Ruiz de Alda i José Antonio Primo de Rivera en febrer de 1934. L'unificació entre dites organisacions va sorgir de l'iniciativa del propi Ledesma Ramos, assistent a l'acte fundacional de Falange Espanyola.[12]

Eixida de FE de les JONS

No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».[13] En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol.

Guerra civil espanyola

Res més produir-se l'abandó de Falange, el 16 de febrer de 1935 va editar el primer número del semanari La Patria Libre (del que solament varen eixir sèt números, l'últim el 30 de març de 1935). I una semana abans de la sublevació militar, l'11 de juliol de 1936, va publicar el primer i únic número de la revista La nostra Revolució, a on demanava als seus llectors «respals, #adheriment, muscles que es junten en els nostres per a dur al triumfo la bandera social, nacional i revolucionària que hui necessiten de modo urgent els espanyols».[14]

Pocs dies despuix del colp militar contra la República que en fracassar donaria pas a la guerra civil espanyola, fon detingut en el carrer de Santa Juliana, en el barri de Belles Vistes de Madrit, prop del seu domicili, i internat en la presó de Vendes. D'allí fon «tret», junt a atres presos, entre els que es trobava l'escritor Ramiro de Maeztu i el cap de la Falange Espanyola de Villaverde Albino Hernández Lázaro,[15] per a ser assessinat per fusilament en les tàpies del cementeri de Aravaca el 29 d'octubre de 1936.[16]

Pensament

Ramiro Ledesma fent la salutació fascista.

S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,[17] Giovanni Gentile,[18] Georges Sorel, Valois,[19] Joaquín Costa,[20] Oswald Spengler i Nicolai Hartmann.[21] Va ser admirador del *nacionalsocialismo i d'Adolf Hitler, fins al punt d'imitar el pentinat d'este últim.[22] D'acort en Stanley G. Payne, va anar «el primer intelectual que va definir un fascisme espanyol relativament clar i precís».[23] El seu mensage era accidentaliste en la qüestió de la forma d'Estat.[24] Ledesma, que despreciava a José María Albiñana —al que va adscriure una «gesticulació reaccionària»—,[25] va ser calificat en 2004 per l'escritor falangiste Gustavo Morales com «el més clar enfilament en el fascisme original».[26] Va aplegar a plantejar la possibilitat d'articular una aliança en la CNT front al marxisme —proposició calificada com a «ilusió sense pervindre» per Ferran Gallego—.[27]

Ledesma considerava a la CNT com "la palanca més eficaç" per a la conquista del poder, canalisant els "valors de rebelia de la raça" contra el capitalisme i l'internacionalisme marxiste.[28]

En esta primera fase de la seua estratègia fascista, la gran obsessió de Ledesma Ramos varen ser les masses anarquistes. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931, es va celebrar l'III Congrés de la CNT en Madrit. Ledesma i els seus seguidors varen assistir a eixe congrés per a intentar enllaçar definitivament en els anarcosindicalistes, i inclús La Conquista de l'Estat va dedicar un @número entero al desenroll del mateix. És més, el grup de Ledesma va recolzar a la CNT en la folga que varen portar a terme en Telefónica a partir del 6 de juliol, donant-los 5000 pessetes que procedien d'industrials vascs -Lequerica, Sangroniz i Careaga- interessats en finançar un moviment fasciste -per a desestabilisar i acabar en l'II República- i que varen aplegar a Ledesma Ramos a través d'Areilza. Roberto Muñoz Bolaños[29]

Per a Ledesma, s'havia acabat el temps del terrorisme secret i s'obria una nova etapa en la que serien milícies uniformades i perfectament disciplinades les que eixerciren la violència que els seus objectius polítics precisaven[30] a l'estil dels camises negres italianes o els camises pardes d'Hitler. Encara que Ramiro Ledesma va jugar en ocasions a la confusió i va aplegar a publicar «A Ramiro Ledesma i als seus camarades —va escriure en el pseudònim de Roberto Llances en ¿Fascismo en España?— els van millor les camises roges de *Garibaldi que les negres de Mussolini».

La violència d'estos grups, especialment contra grups d'esquerra, no va tardar en ser freqüent. Un fort *antiliberalismo i *antimarxismo (incloent en est a totes les corrents *obreristas) inundava la seua propaganda, aixina com un rebuig al sistema parlamentari i democràtic. Encara que en La Conquista de l'Estat exigia l'extirpació del marxisme per ser «materialiste, *antiespañol i *subversivo», donava la benvinguda a tots els règims revolucionaris de l'estranger, incloent l'Unió Soviètica, i inclús va declarar que preferia un sistema econòmic de tipo soviètic en Espanya sempre que este fòra purament espanyol abans que del domini de la «burguesia estrangera».

El número 4 de la publicació (4 d'abril) demanava l'immediata revocació de totes les concessions al capital estranger. Eixa edició va ser retirada per la policia, puix en el número anterior s'havia insistit en l'intenció del grup de «impondre violentament la seua política». En el número del 4 de juny, la mateixa publicació sostenia:[31]

¡Viva el mundo nuevo del siglo XX!
¡Viva la Italia fascista!
¡Viva la Rusia soviética!
¡Viva la Alemania de Hitler!
¡Viva la España que haremos!
¡Abajo las democracias burguesas y parlamentarias!

Despuix de la seua eixida de FE de les *JONS, *Ledesma va aplegar a esbossar en Discurso a las juventudes de España (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».[32]

Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat de Redó en to sarcàstic[33] En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.[34]

Bibliografia de Ledesma

  • El sello de la muerte (Novela), Prólogo de A. Vidal y Planas, Madrid, Ed. Reus, 1924.
  • El Quijote y nuestro tiempo (Ensayo), Prólogo de Tomás Borrás, Madrid, Ed. Vassallo de Mumbert, 1971. (Edición póstuma; texto inédito desde 1924).
  • Escritos filosóficos. Estudio preliminar de Santiago Montero Díaz, Madrid, 1941. Reedición: La filosofía, disciplina imperial, Madrid, Tecnos, 1983.
  • Discurso a las juventudes de España, Madrid, Ediciones «La Conquista del Estado», 1935. 8.ª edición, con Estudio preliminar de Pedro Carlos González Cuevas, Madrid, Biblioteca Nueva, 2003.
  • ¿Fascismo en España?, Madrid, Publicaciones «La Conquista del Estado», 1935 (con el seudónimo Roberto Lanzas).
  • Escritos políticos - JONS, 1933-1934, Madrid, Edición de Trinidad Ledesma Ramos, 1985, 275 págs.
  • Escritos políticos. LA CONQUISTA DEL ESTADO, 1931, Madrid, Edición de Trinidad Ledesma Ramos, 1986, 329 págs.
  • ¿Fascismo en España? LA PATRIA LIBRE, NUESTRA REVOLUCIÓN, Madrid, Edición de Trinidad Ledesma Ramos, 1988, 315 págs.
  • Obras completas, Madrid/Barcelona, Fundación Ramiro Ledesma - Círculo Cultural «La Conquista del Estado», 2004, 4 vols.
  • Ramiro Ledesma Ramos. Antología falangista I, Selección, introducción, notas e índices de Pedro José Grande Sánchez, SND Editores, 2021, 894 págs.

Referències

  1. ↑ Jiménez Cortacans, 2013, pp. 56-57.
  2. ↑ Simancas y Moraleja, 2001, p. 248.
  3. ↑ Soto Carrasco, 2011, pp. 83-84.
  4. ↑ Tusell, 1999, p. 82. «Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».
  5. ↑ Selva, 2000, pp. 156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de Giménez Caballero— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de La Gaceta Literaria hasta el lanzamiento de La Conquista del Estado.
  6. ↑ Preston, 2002, p. 223.
  7. ↑ Payne, 1997, p. 136.
  8. ↑ Areilza, José María de; "Así´los he visto", Madrid, Planeta, 1976 p.90
  9. ↑ Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.80
  10. ↑ Selva, 2000, p. 161.
  11. ↑ Thomas, 1976, p. 134.
  12. ↑ Tusell, 1999, p. 82.
  13. ↑ Jackson, 1979, p. 169.
  14. ↑ «A los lectores de NUESTRA REVOLUCIÓN», Nuestra Revolución, núm. 1, 11 de julio de 1936.
  15. ↑ «In memoriam
    • Archivat el 17 de novembre de 2018 archivat en Wayback Machine.», ABC, 10 de agosto de 1939. Consultado el 19 de agosto de 2014.
  16. ↑ Anónimo, «Ramiro Ledesma Ramos (1905–1936)». Consultado el 17 de abril de 2007. Otras fuentes —como la citada en la nota anterior— sitúan su muerte en la madrugada del 1 de noviembre.
  17. ↑ Simancas y Moraleja, 2001, pp. 248, 252 y 255.
  18. ↑ González Cuevas, 2001, p. 130.
  19. ↑ Perfecto García, 2012, p. 85.
  20. ↑ Saz, 1986, p. 188.
  21. ↑ Núñez Seixas, 2015, pp. 42-43.
  22. ↑ Plantilla:Harvsp. «Ledesma llevó su admiración a Hitler hasta el extremo de copiar el mechón de pelo que le caía sobre la frente»;Plantilla:Harvsp. «durante un tiempo a Ledesma le gustaba ir peinado como Hitler»;Plantilla:Harvsp «He temporarily affected a hitlerian hairstyle»;Plantilla:Harvsp. «Clearly affected as he was by Hitler (whom he tried to copy physically)...»
  23. ↑ Payne, 1997, p. 135.
  24. ↑ Sesma Landrin, 2012, p. 62.
  25. ↑ Gil Pecharromán, 2013, p. 143.
  26. ↑ Morales, 2004, p. 10.
  27. ↑ Gallego, 2005b, p. 268.
  28. ↑ Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.83
  29. ↑ Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 pp. 83 y 84
  30. ↑ Gallego, 2005a, p. 167.
  31. ↑ Payne, 1997, p. 140.
  32. ↑ Parra Montserrat, 2012, pp. 97-98.
  33. ↑ Simancas y Moraleja, 2001, pp. 247-252.
  34. ↑ Simancas y Moraleja, 2001, p. 252.

Bibliografia

  • Gallego, Ferran (2005a). Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español. Madrid: Editorial Síntesis. ISBN 9788497563130
  • Jackson, Gabriel (1979). La República española y la guerra civil. Ediciones Orbis S. A. Barcelona. ISBN 84-7530-947-X
  • Tusell, Javier (1999). Historia de España en el siglo XX (II). La crisis de los años treinta: República y Guerra Civil. Madrid: Editorial Taurus

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ramiro_Ledesma&oldid=480284»