Tramvia

Els tramvies són trens llaugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen per àrees urbanes, als propis carrers sense separació de la resta de la via o ad separacions de chicoteta alçada.

A alguns països d'Europa Central i gran part d'Europa de l'Est han estat i són un mijà de transport molt estés.

S'utilisaren durant una part del segle XX a diverses ciutats dels Països Catalans com Barcelona o València, pero foren abandonats durant un llarc període, i després tornaren a ser considerats i reintroduïts a algunes ciutats a finals del segle XX. Taula de continguts

Infraestructura

A la majoria de casos, els tramvies utilisen un carril especial que permet pavimentar tots dos costats, per fer possible la circulació dels coches. Uns atres cops van per una via separada del trànsit automòvil. Poden utilisar el mateix carril que els ferrocarrils (ad menys ampliada i menys pes per metre llineal), ad travesses i balast. Les travesses poden ser de formigó, de fusta i fins i tot metàl·liqües.

L'energia elèctrica la prenen d'un fil conductor aéreu, mijançant un tròlei, que sovint és del model pantógraf, encara que n'existixen alguns que la prenen d'un tercer carril. Combino Supra Budapest NF12B and UV trams in Budapest.

Aventages i inconvenients

El tramvia té com aventages: fa menys soroll, consumix menys energia per viager transportat que l'autobús, contamina menys (almenys al lloc per on circulen; la contaminació pot ser on es genera l'electricitat). Consumix menys energia elèctrica que el ferrocarril metropolità subterrànea (no necessita il·luminació als passadiços ni a les andanes). La seva infraestructura és molt més barata, cosa que fa que siga més econòmic que el metro. En contra té: la rigidesa dels recorreguts, no poden evitar cap obstàcul que hi haja a la via. Tenen menys capacitat i menys velocitat que el metro (igual com el metro té menys capacitat i velocitat que un tren de Rodalia.