Eduart buil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Eduart Buil i Navarro

Nacionalitat: Espanyola Ocupació: periodiste i poeta, autor de teatre en Llengua Valenciana. Naiximent: 8 de decembre de 1898. Carrer Norte, de Valéncia. Defunció: 10 d'agost de 1973, Valéncia, Regne de Valéncia. Espanya.

Eduart Buil i Navarro (Valéncia, 8 de decembre de 1898- + Valéncia, 10 d'agost de 1973). Fon un escritor, periodiste, poeta, autor teatral celebrat, recitador, cuentiste, crític, articuliste i croniste de guerra. Nombrat Mestre en Gai Saber per Lo Rat Penat en 1931.

Biografía: Eduart Buil naixqué en el carrer Nort de Valéncia, de pares aragonesos, va sentir des de chicotet l'atracció per les lletres i la lliteratura clàssica, les arts, la música, la poesia i el teatre.

En una carrera profesional estesa i profunda i, segons paraules de D. Miguel Dominguez, "u dels periodistes més ilustres que donà Valéncia" (Aniversari de El Mercantil Valenciano-27 maig 1992); per millars se contarien els artículs, cròniques, entrevistes, reportages i contes que publicà. El lirisme dorava les seues cròniques ciutadanes i la seua passió per Valéncia li va dur a crear una pàgina en llengua vernàcula -País Valencià- se rotulà, en el citat diari "El Mercantil Valenciano".

En 1931 va ser nombrat Mestre en Gai Saber al guanyar la Flor Natural en els Jocs Florals de Valéncia.

Començà escrivint uns "Pensaments" en el semanari festiu La Traca; el seu director era D. Vicent Miguel Carceller. Despuix és nombrat redactor de "Valéncia al dia".

El conte, un gènero llavors molt en auge, té en Buil un cultivador privilegiat. Y, com no, la poesia de la que escriu en sa biografia: "la poesia està en nosatres, dins de nosatres i és llum que es proyecta cap l'exterior i ho vivifica tot"

Escriu, ademés, sainets, comèdies i sarsueles.

Va ser ex-redactor de "El Mercantil Valenciano"; ex-co-director del diari "Verdad"; ex-director de "Adelante" (Diari del partit socialiste); Director de "La Correspondencia de Valencia", la popular "Corres" i de la "Agencia España"; colaborador del periòdic "La Voz", de Madrid.

Home de prestigi i fidelitat provada, ocupà càrrecs polítics i sindicals dins del gremi periodístic. Va ser membre de la "Federation Internationale des Journalistes" i soci d'honor de varies Entitats Culturales valencianes i estrangeres.

Al terminar la guerra civil espanyola, hagué de patir en sa carn els avatars dramàtics en que a molts sumí la pugna armada, l'angustia de l'exili forçat, la separació de la familia, el sofriment dels camps de concentració, la llarga permanència en terra estranya (Argèlia i Marroc), estranyant la Pàtria chica i la Pàtria gran, fins a que, ya en els últims anys de sa vida pogué tornar als seus orígens (en 1966), a la seua terra desigada, per a iniciar una segona joventut professional.

Escrigué en "La Hoja del Lunes" i en revistes. En 1972, publicà el llibre de versos "A travers d'una vida", en el que recollia prou d'aquella vida tremendament activa, gojosa i accidentà que li tocà viure.

Li dedicaren grates paraules: Manuel González Martí, Eduardo López Chavarri, Carlos Salvador, Vicente Lozar Gomez, Luis de Val, José Royo de León, Vicente Viñals, Maestro Manuel Palau, Jesús Morante Borrás, Josep Mª Bayarri, Enrique Fagoaga, Ireneo Gomez de Linares, Vicente Tomás y Martí, entre atres.

Fallí el 10 d'agost de 1973, en sa casa, el chalet dels periodistes, front als Jardins dels Vivers de la ciutat de Valéncia.

L'Excelentíssim Ajuntament de Valéncia, en Benimaclet, el seu poble amat, el de la seua amada Ampar, li dedicà un carrer: Poeta i periodiste Eduart Buil.

Obra:

- Periodisme: Més de 2000 artículs, contes, cròniques, reportages i entrevistes. - Monografies: viages, investigacions, història de llocs, pobles i comarques del Regne de Valéncia, publicades en sa major part en "Valencia Atracción". Unes 30, aproximadament. - Noveles publicades: La darrera fada. El bateig. Mentres la vida riu. El dolor de triumfar. Baix la còlera del Deu. Fanc en les ànimes. 1930. El miracle de la rosa marcida - Noveles inèdites: En castellà Entre la mezquita y la sinagoga (Españoles en Orán) ¡Madres! - Noveles en preparació: La llamada del silencio Las palomas del Corán El gran naufragio - Poesia: Versos Valencians (que comprenen: “Versos dels vint anys”, “Versos dels treinta anys” y “Versos dels xixanta als setanta anys”) En lengua de Castilla (Libro al que se añade “El alma de las cosas”) Antología de la guerra y el exilio. “A travérs d’una vida” 1972 - Teatre estrenat: El crit de la sanc. 1 acte, en prosa. Les dos germanes. 1 acte. La neta del guarda-agulla. 1 acte. El celós. Entremés en vers. Ganes d’agradar. Entremés en prosa. Les Creus de Maig. Revista en colaboració en Paco Barchino. Música del Mestre Juan Manuel Izquierdo. El sò Rafel torna a Valéncia. Revista. Música del Mestre Pons. El gancho. Entremés líric en música del Mestre Mariano Baró Bori. No et fies de l’aigua mansa. Comèdia 1 acte, en prosa. 1927. La nina de cristal. Comèdia 1 acte, en prosa i vers. Comença la festa. Sainete. 1 acte, en prosa. ¿Quin hora és ... Peret?. Comedia 1 acte en prosa. 1931. Amor en amor es paga. Comèdia 1 acto, en prosa. Rodeta de sanc. Comèdia 1 acte, en vers. 1930. Cançó de breçol. Coral. Música del Mestre Pedro Sosa. Cantat. Rosa de Valéncia. Comèdia 1 acte, en prosa. En José Jover. 1926. Cadena de flors. Alta comèdia 2 actes, en prosa. 1928. Doña Inés de Ulloa. Poema 2 actes, en vers. Ampar, la Clavariesa. Poema 2 actes, en vers. En Jesús Morante Borrás. 1932. La casa de doña Andrea. Comèdia 3 actes, en prosa. En Felip Meliá. Estrenada en Madrid. ¡Desperta, Perez!. Comèdia 3 actes, en prosa. El tenorio del carrer. Comèdia 1 acte, en prosa. Els pícaros nyervis. Entremés en prosa. L'indigna farsa. Comèdia 1 acte. En prosa. El miracle de l’art i de l’amor. Poema 2 actes, en vers. Oronetes d’estiu. Comèdia 1 acte, en prosa. 1934. La leyenda del romero. Zarzuela grande 2 actes, en vers. Música dels Mestres Puig i Cerquera.

- Teatre inèdit: Amalia, la carasera. Sainet 1 acte, vers. Música del Mestre Ramón Puig. Dogal d'amor. Poema 2 actes, en vers. Música del Mestre Vicente Estarelles. Tres refugiados en Orán. Comèdia 1 acte, en prosa. En castellà. La dolorosa. Comèdia 1 acte, en vers. El chic es tenor. Comèdia 1 acte, en prosa. En don Salvador Bueso.


- Atres treballs: Breu reportage gràfic de la Segona Guerra Mundial. Apunts per a l’historia del Teatre Valencià (Conferència donada en París). Mis amigos muertos (Inèdit). Chavito –película de la guerra- (Inèdita). Cuadernos de viaje. En castellà

Íntims no publicables.- Versos a los míos Mi vida. Autobiografia. Memorias del exilio.

Existixen publicacions d'atres autors de l'época, dedicades al meu yayo pels seus creadors.