Oceà Glacial Antàrtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:44 12 nov 2025 per Reval (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Oceà Glacial Antàrtic

L'oceà Antàrtic (també nomenat oceà Glacial Antàrtic) és la massa d'aigua que envolta al continent antàrtic. És el quart més gran del món (a soles és més chicotet l'oceà Àrtic) i l'últim que va ser definit, ya que no fon fins a la primavera de l'any 2000 que l'Organisació Hidrogràfica Internacional va definir un quint oceà a partir de les porcions meridionals dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. El nou oceà s'estén des de la costa de l'Antàrtica fins als 60 graus de latitut sur, que coincidix en el llímit del Tractat Antàrtic.

Geografia[editar | editar còdic]

L'oceà Antàrtic inclou la corrent circumpolar antàrtica (que circula al voltant de l'Antàrtida), la mar d'Amundsen, el de Bellingshausen, parts del passage de Drake, la mar de Ross, el de Cooperació, el de Cosmonautes, una part chicoteta de la mar de Scotia, i la mar de Weddell. La seua àrea total comprén 20 327 000 quilómetros quadrats.

El Glacial Antàrtic diferix dels atres oceans en que és l'únic que no es delimita per masses continentals i les seues proyeccions, sino que és un continu en els oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. Açò és aixina per la singularitat de la corrent circumpolar, únic que fa el regrés al planeta i que aïlla físicament les seues aigües de les del restant de mars veïnes, creant un conjunt de característiques físiques, químiques i ambientals coherent en la seua individualisació com a oceà.

Clima[editar | editar còdic]

La temperatura de la mar varia de +10 °C a −2 °C. Tempestats ciclòniques es mouen cap a l'Est girant entorn al continent antàrtic i són freqüentment de forta intensitat, i causades per la diferència de temperatura entre els gèls i l'oceà obert.

Biologia[editar | editar còdic]

Té poques espècies d'animals i vegetals, pero, en canvi, les seues poblacions són molt numeroses (especialment les d'esponges, les quals sembla que són tan abundants com en les mars de clima tropical). Ademés, podem trobar tant sers molt chcotets (com per eixemple, el fitoplàncton i el kril) com els més grans que han existit mai en el nostre planeta (el rorcual blau -Balaenoptera musculus-).

Hi ha diverses espècies de pingüins i destaquen les ballenes, les foques, els lleons marins i els elefants marins.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Beau Riffenburgh (2007). Encyclopedia of the Antarctic. Taylor & Francis. pp. 53-. ISBN 978-0-415-97024-2
  • Pickard, George L.; Emery, William J. (1982). Descriptive Physical Oceanography. Pergamon. ISBN 978-1-4832-7877-3
  • Serreze, Mark C; Barry, Roger G (2014). The Arctic Climate System (2nd edición). New York: Cambridge University Press. pp. 168–172. ISBN 978-1-107-03717-5

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons