Peribsen

Sagell de Peribsen

Peribsen o també conegut com a Sejemib, fon un faraó de la dinastia II de l'antic Egipte.

Les tesis sobre la seua successió són variades i les principals serien:

• Fon fill i immediat successor de Ninetjer en tot el país. Una possible revolta al nort li va deixar només el sut i va canviar de nom.
• Fon fill i immediat successor de Ninetjer només al sur (al nort, va governar una atra branca o es va revoltar).
• Fon successor de Ninetjer, pero entremig hi va haver atres faraons.
• Fon successor de Sekhemib (en temps del qual es va produir la divisió).

El seu regnat pot datar-se despuix de l'any 2700 a. C.

Estan en discussió els seus noms. El nom d'Horus seria Sekhemit (que podria ser el nom d'un faraó diferent), que vol dir 'poderós de cor' (Hr sxm ib, pr n mAa.t = Sekhemit Perenmaat, 'poderós de cor que ha vingut al al front de l'ordre còsmic'). El nom Nesut-biti seria també Sekhenmit Perenmaat. El nom de Seth (equivalent a nom d'Horus) fon Peribsen (stX pr ib=sn, és a dir, Seth-Peribsen, 'El que ha vingut al front dels seus ordens'). El nom de Nebti seria nb.tj pr ib=sn (Nebti-Peribsen).

Es pensa que va fer un canvi religiós important: el cult principal d'Horus, associat al Baix Egipte, fon canviat pel de Seth, associat a l'Alt Egipte. Això s'ha interpretat com que va perdre l'Alt Egipte a mig regne i que, llavors, va canviar el seu nom i el déu principal. Darrerament, Raffaele va suggerir que no hi ha indicis de trencament violent (apareixen més tarn d'este regnat) i que la partició del país podia haver estat acordada per dos parts (potser dos fills de Ninetjer).

Atres teories pensen que hi va haver una guerra i exposen que, en una inscripció en la seua tomba en Abidos, es parla d'un tribut o d'una conquesta de la ciutat de Sethroe al delta. Aixina puix, segons esta tesia, abans d'ell o al començament del seu regnat, el país es va dividir, i despuix el va reunificar.

Si els faraons que seguixen a Ninetjer en les llistes, Weneg, Sened, Nubnefer, Neferkare i Neferkaseker, varen regnar el mateix temps, la duració de la dinasta: seria d'uns 125 anys (1775-1650 aC).

Les fonts per a la successió són les habituals: llista d'Abidos, llista de Saqqara i papir de Torí.

La seua tomba es troba en Abidos i fora de la tomba, es va trobar una estela en el seu nom de Seth i sagells en el nom Sekhemib Perenmaat i a fora en el nom Peribsen.

Referències

• Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
• de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
• Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

Bibliografia

• Ancient Egyptian literature: a book of readings (en anglés). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
• Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
• Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
• Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
• Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
• Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
• Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
• Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3