Stephen Hobhouse

Stephen Henry Hobhouse (5 d'agost de 1881 – 2 d'abril de 1961) fon un activiste anglés per la pau, reformador penitenciari i escritor religiós.

Familia

Stephen Henry Hobhouse naixqué en Pitcombe, Somerset, Anglaterra. Fon el fill major d'Henry Hobhouse, un acabalat terratinent i diputat del Partit Lliberal entre 1885 i 1906, i de Margaret Heyworth Potter. En abdós branques de la seua família hi havia diversos reformistes i polítics progressistes:

- Com a diputat, el seu pare fon un dels impulsors de la Llei d'Educació de 1902.

- La seua prima paterna Emily Hobhouse (1860–1926) fon coneguda per cridar l'atenció sobre els camps de concentració britànics en Suràfrica durant la Segona Guerra Bóer. Les seues idees varen influir profundament en Stephen.

- El seu cosí patern Leonard Trelawny Hobhouse (1864–1929) fon sociòlec i un dels fundadors del lliberalisme social.

- El seu germà Arthur Hobhouse (1886–1965) fon l'arquitecte del sistema de parcs nacionals d'Anglaterra i Gales.

- La seua tia materna Catherine Courtney, Baronesa Courtney de Penwith (1847–1929), fon treballadora social i internacionalista.

- La seua tia materna Beatrice Webb (1858–1943) fon sociòloga, economista i reformadora social, i va eixercitar un paper clau en la fundació de la London School of Economics and Political Science i de la Societat Fabiana.

- El seu yayo matern Richard Potter (1817–1892) fon president de la companyia ferroviària Great Western Railway.

- El seu besyayo matern Richard Potter (1778–1842) fon un diputat radical del Partit Lliberal.

Educación i anys de formació

Stephen Hobhouse fon criat com a membre de l'Iglésia d'Anglaterra. Estudià en Eton, a on obtingué premis tant en l'àmbit acadèmic com a deportiu, i en el Balliol College d'Oxford. Despuix de graduar-se, va assistir a reunions quàqueres en Hampstead i en 1909 es convertí oficialment en membre de la Societat dels Amics.

La Segona Guerra Bóer esclatà quan tenia 18 anys. En un principi recolzà la guerra, pero les seues opinions pronte foren qüestionades per la seua prima Emily. “Aixina, sense dubte, fon com la meua ment es va preparar per al despertar”. Lo que ell va considerar com un despertar sorgí de la llectura en 1902 d'un fullet de Lev Tolstói. Este escrit tingué una profunda influència en ell I a partir d'eixe moment es convertí en un fervent pacifiste.

Treballà com a funcionari durant sèt anys en el Consell d'Educació. Durant les Guerres Balcàniques de 1912–1913, renuncià al seu càrrec per a viajar a Constantinoble com a voluntari en una missió d'ajuda quàquera que assistia a refugiats, i pogué vore de primera mà els estralls que pot causar la guerra.

Matrimoni

En abril de 1915, Hobhouse es casà en Rosa Waugh. La va conéixer en un sopar organisat per a activistes cristians. Ella també era activiste i passà tres mesos en presó per distribuir panflets pacifistes. Rosa fon una autora prolífica. Junts escrigueren una biografia de Samuel Hahnemann, el fundador de l'homeopatia. Abdós Hobhouse eren creents en l'homeopatia, i Stephen traduí artículs per a l'Homeopathic Journal.

Com a fill major d'una família adinerada, Stephen estava destinat a heretar una gran fortuna, pero, influït novament per Tolstói, renuncià a la seua herència. Ell i la seua esposa adoptaren un estil de vida de pobrea, vivint en Hoxton, llavors un barri marginal de l'est de Londres. Al mateix temps, s'uniren als quàquers i s'involucraren activament en el servici quàquer.

Pacifisme i presó

Hobhouse fon reclutat per l'eixèrcit en 1916.

En un tribunal celebrat en agost d'eixe any, se li concedix una exenció del servici militar en la condició de que s'unira a l'Unitat d'Ambulàncies dels Amics. No obstant, com a objector de consciència absolutiste o incondicional, Hobhouse es negà tant a acceptar la decisió com a apelar contra ella. Ignorà una orde per a presentar-se en els quarters, fon arrestat per la policia civil, dut davant un tribunal de magistrats i entregat a l'eixèrcit. Es negà igualment a posar-se l'uniforme militar, fon somés a consell de guerra i condenat a presó en treballs forçats.

Hobhouse fon posat en confinament solitari perque es va negar a obedir la “Regla del Silenci”, que prohibia als presoners parlar entre ells. Escrigué a la seua esposa: “L'esperit de l'amor exigix que parle en els meus companyers de presó, l'esperit de la veritat que els parle obertament”.

A mitan de 1917, despuix de 112 dies en presó seguits d'una segona condena, la seua salut va començar a deteriorar-se ràpidament. Sempre havia segut fràgil: anteriorment havia sofrit crisis nervioses i febra escarlatina. La seua esposa estava indignada pel tracte que va rebre en presó, i alguns afirmaren que mai recuperà completament la salut. En 1917, Hobhouse escrigué:

Casi tots els aspectes de la vida en presó pareixen estar deliberadament dissenyats per a destruir el sentit de la pròpia personalitat, el poder d'elecció i iniciativa, els instints de possessió, el concepte d'un mateix com un ser destinat a amar i servir als seus pròxims. El seu propi nom és borrat i es convertix en un número; A.3.21 i D.2.65 foren dos de les meues designacions. Ell i els seus companyers són contats meticulosament cada volta que se'ls trasllada d'un lloc a un atre, de manera típicament mecànica. Està, per supost, contínuament baix clau, ignorat llevat com a objecte de vigilància.

La seua mare, Margaret, era partidària de la Primera Guerra Mundial, en la que varen servir tres dels seus quatre fills: el menor, Paul Edward, va morir en març de 1918. No obstant, estava decidida a salvar la vida del seu fill major Stephen i a cridar l'atenció sobre la situació dels 1.350 objectors de consciència que llavors estaven encarcerats.

Ella sostenia que els “absolutistes” com Stephen devien rebre un perdó real o ser lliberats per a reincorporar-se a la vida civil. Margaret va elaborar un panflet titulat I Appeal unto Caesar: the case of the conscientious objectors, en una introducció del clasiciste i figura pública Gilbert Murray, en la que es donava a conéixer la difícil situació dels objectors de consciència. El fullet va vendre més de 18.000 eixemplars. (Investigacions recents de Jo Vellacott han revelat que el verdader autor de l'alegat fon Bertrand Russell). Esta activa campanya pública contà en el recolzament discret de l'influent Alfred Milner, amic de la família. El cas de Stephen Hobhouse fon plantejat per primera volta en el Parlament el 9 de juliol de 1917. La campanya tingué èxit i en decembre de 1917 Stephen, junt en uns 300 objectors de consciència més, va ser lliberat de presó per motius de salut.

En presó, *�Hobhouse conegué a Fenner Brockway, un “socialiste *fogoso” i companyer activiste contra la guerra. Despuix del conflicte, abdós varen escriure *English *Prisons *Today, patrocinat pel Comité d'Investigació del Sistema Penitenciari. Este llibre, publicat en 1922, va ser una crítica al sistema penitenciari anglés i va donar inici a una ona de reformes carcelàries que continua fins a hui.