Àrea de distribució biogeogràfica
Revisió de 12:06 25 jul 2025 per Lluísm (Discussió | contribucions)
L’àrea de distribució biogeogràfica (també nomenada simplement àrea de distribució, distribució geogràfica o àrea natural) és el territori o conjunt de regions geogràfiques a on una determinada espècie o taxo viu de forma natural o es pot trobar en estat silvestre.
Tipos de distribució
L'àrea de distribució pot presentar diferents patrons segons l'ecologia de l'espècie:
- Distribució cosmopolita: Present en quasi tots els continents (eix. Homo sapiens, Poa annua).
- Distribució endèmica: Limitada a una zona concreta (eix. Silene hifacensis en la Península Ibèrica).
- Distribució disjunta: Present en àrees separades per barreres geogràfiques.
- Distribució contínua: L'espècie es troba de forma ininterrompuda en una regió.
- Distribució relíctica: Vestigi d'una distribució més ampla del passat.
Factors que la determinen
Diversos factors influïxen en l'àrea de distribució d'una espècie:
- Condicions climàtiques i ecològiques.
- Presència de competidors o depredadors.
- Capacitat de dispersió de l'espècie.
- Activitat humana (introduccions, destrucció d'hàbitats...).
- Història geològica i biogeogràfica.
Cartografia de la distribució
Els mapes de distribució són aïnes fonamentals per a l'estudi i conservació de la biodiversitat. Estos mapes solen aparéixer en monografies, guies de camp o caixes taxonòmiques, mostrant àrees a on s'ha documentat la presència de l'espècie.
Importància
Conéixer l'àrea de distribució és essencial per a:
- Evaluar l'estat de conservació.
- Establir estratègies de conservació.
- Prevore els efectes del canvi climàtic.
- Estudiar patrons evolutius i ecològics.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Àrea de distribució biogeogràfica.