Stendhal
| Henri Beyle | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Escritor | ||
| Naiximent: | 23 de giner de 1783 | ||
| Lloc de naiximent: | Grenoble, França | ||
| Defunció: | 23 de març de 1842 | ||
| Lloc de defunció: | París, França | ||
Henri Beyle (Grenoble, França, 23 de giner de 1783 - † París, França, 23 de març de 1842), conegut pel seu seudònim Stendhal, fon un escritor francés. Valorat pel seu agut anàlisis de la sicologia dels seus personages i per la concisió del seu estil, està considerat com un dels primers i més importants representants lliteraris del realisme. Les seues noveles més conegudes són Roig i negre (1830) i La cartoixa de Parma (1839).
Característiques lliteràries[editar | editar còdic]
Els principals temes de la seua producció lliterària varen ser la seua marcada sensibilitat romàntica i un poderós sentit crític, que varen donar vida a la seua filosofia de caça de la felicitat, típic de tots els seus personages. L'anàlisis de les passions, dels comportaments socials, l'amor per l'art i per la música, ademés de la busca del plaure, s'expressaven en un modo d'escriure molt personal, en el que el realisme de l'observació objectiva i el romanticisme del caràcter individual de la seua expressió es fonien de modo harmònic.
Per totes estes raons, Stendhal va tindre que sofrir el buit que li varen fer els seus contemporàneus, en excepció de Honoré de Balzac, pero va alcançar una enorme fama despuix. Mesclant en encert l'ambientació històrica i l'anàlisis sicològic, les seues noveles descriuen el clima moral i intelectual de França. Stendhal ha segut considerat el creador de la novela moderna, que va donar pas a la gran narrativa del sigle XIX. Es diu que és l'escritor del sigle XIX que menys ha envellit. El seu positivisme, exent d'ideologies, mostra al llector un llenguage molt modern.
Síndrome de Stendhal[editar | editar còdic]
Segons pareix, en l'any 1817 Stendhal es va sentir abrumat per la riquea cultural de Florència que va trobar quan va visitar per primera volta la ciutat toscana. Com va descriure en el seu llibre Nàpols i Florència: Un viage de Milà a Reggio:
En eixir del pòrtic de Santa Croce, em va assaltar una feroç palpitació del cor (el mateix síntoma que, en Berlín, es denomina atac de nervis); el manantial de la vida es va secar dins de mi, i caminava en el temor constant de caure al sol. La malaltia va ser diagnosticada i batejada en 1979 per la psiquiatra italiana Graziella Magherini, que havia observat trastorns psicosomátics similars (taquicardia, nàusees i marejos) entre els visitants que aplegaven per primera volta a la ciutat.
En homenage a Stendhal, Trenitalia va batejar el seu servici de trens nocturns de París a Venècia en el nom d'Expresse Stendhal, encara que no existix cap afecció física relacionada en ell.
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Di Maio, Mariella (2011). «Preface». Aux âmes sensibles, Lettres choisies. Gallimard. p. 19
- Jefferson, Ann. Reading Realism in Stendhal (Cambridge Studies in French). Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1988
- Michel Crouzet: Stendhal et l'italianité. Editions José Corti, 1982
- Starobinski, Jean (1989). «Pseudononimous Stendhal». The Living Eye (Arthur Goldhammer, trad.) (en inglés). Harvard University Press. ISBN 0-674-53664-9
- Times, The New York (2011). The New York Times Guide to Essential Knowledge: A Desk Reference for the Curious Mind (en inglés). New York: St. Martin's Publishing Group. p. 1334. ISBN 978-0-312-64302-7
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Stendhal.