Stendhal

Henri Beyle
Nacionalitat:	Francesa
Ocupació:	Escritor
Naiximent:	23 de giner de 1783
Lloc de naiximent:	Grenoble, França
Defunció:	23 de març de 1842
Lloc de defunció:	París, França

Henri Beyle (Grenoble, França, 23 de giner de 1783 - † París, França, 23 de març de 1842), conegut pel seu seudònim Stendhal, fon un escritor francés. Valorat pel seu agut anàlisis de la sicologia dels seus personages i per la concisió del seu estil, està considerat com un dels primers i més importants representants lliteraris del realisme. Les seues noveles més conegudes són Roig i negre (1830) i La cartoixa de Parma (1839).

Característiques lliteràries

Els principals temes de la seua producció lliterària varen ser la seua marcada sensibilitat romàntica i un poderós sentit crític, que varen donar vida a la seua filosofia de caça de la felicitat, típic de tots els seus personages. L'anàlisis de les passions, dels comportaments socials, l'amor per l'art i per la música, ademés de la busca del plaure, s'expressaven en un modo d'escriure molt personal, en el que el realisme de l'observació objectiva i el romanticisme del caràcter individual de la seua expressió es fonien de modo harmònic.

Per totes estes raons, Stendhal va tindre que sofrir el buit que li varen fer els seus contemporàneus, en excepció de Honoré de Balzac, pero va alcançar una enorme fama despuix. Mesclant en encert l'ambientació històrica i l'anàlisis sicològic, les seues noveles descriuen el clima moral i intelectual de França. Stendhal ha segut considerat el creador de la novela moderna, que va donar pas a la gran narrativa del sigle XIX. Es diu que és l'escritor del sigle XIX que menys ha envellit. El seu positivisme, exent d'ideologies, mostra al llector un llenguage molt modern.

Cites

Blasco Ibáñez denunció en 1907 la miseria de Valencia «por culpa de Barcelona, que lo absorbe todo, que es el verdugo de Levante, que quiere convertir toda España en huevo para tragarse hasta la cáscara. Valencia muere por imposición del industrialismo catalán, porque catalanes y vizcaínos han conseguido la confección de unos infames aranceles que nos tapian los mercados internacionales». En 1837 Stendhal escribió sobre los catalanes que «estos señores quieren leyes justas, con la excepción de la ley de aduanas, que debe estar hecha a su antojo. Los catalanes exigen que cada español que usa telas de algodón pague cuatro francos al año porque en el mundo hay una Cataluña. Es preciso que el español de Granada, Málaga o La Coruña no compre, por ejemplo, los tejidos de algodón ingleses, que son excelentes y cuestan un franco la vara, y se sirva de los tejidos catalanes, muy inferiores y que cuestan tres francos la vara.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Stendhal.

• Stendhal en Wikipedia