Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)

Ermita de la Magdalena, en Castelló de la Plana.

L'Ermita o Ermitori de la Magdalena està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori de la Magdalena, localisat en el terme municipal de Castelló, fon declarat com a tal en l'any 2006. Es tracta d'una ermita construïda en el sigle XV dins del recinte amurallat del Castell de Fadrell. L'ermita està excavada en la roca.

Els castellonencs fruixen d'este espai públic durant tot l'any en múltiples ocasions, pero molt especialment el dia de la Romeria de les Canyes durant les Festes de la Magdalena.

L'ermita de la Magdalena està catalogada com a Be d'Interés Cultural i figura inscrit en el Patrimoni Nacional i en Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.

Descripció[editar | editar còdic]

Altar major dedicat a la Verge de la Magdalena

La zona, en una extensió de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada com una de les primeres estribacions del Desert de les Palmes. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell de Fadrell i l'Ermita de la Magdalena.

Es tracta d'una construcció de la que en 1455 es va construir el pòrtic i en 1456 la capella, construint-se ya en el sigle XVII la cuina i l'aljup. En 1758, en el sigle XVIII, el mestre Vicent Pellicer li donà la configuració actual d'ermita d'hostage i torre adossada.

L'edifici conta en dos naus en arqueries sobre columnes en centre i pilastres als costats, cobrint-se l'ermita en volta de canó. A l'exterior, dispon d'un pòrtic en un gran arc rebaixat des del que s'accedix a la portada de l'hostage en arc de mig punt.

Història[editar | editar còdic]

L'ocupació humana data del Neolític segons constaten els vestigis del jaciment de La Magdalena, que es troba en el mateix cim. L'Ermita actual va ser un aljup en época musulmana, que en el sigle XV es va modificar per a convertir-lo en un recinte de cult cristià, li varen obrir una gran portada i varen emplaçar un altar. En el castell s'han efectuat excavacions arqueològiques des de 1996 fins a 2003. Cinc jaciments més es localisen en un radi d'un quilómetro. En l'interior del perímetro amurallat que corona el cim, i entre el que s'intercalen algunes torres de planta circular, sobreixen intermitents allineacions, la major part d'elles d'estructura quadrangular, que s'adscriuen al periodo del Bronze.

Flora[editar | editar còdic]

La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'oliveres i garroferes. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el pi carrasca de fulles molt més curtes que les del pi pinyoner.

Fauna[editar | editar còdic]

Entre la fauna que habita el parage destaquen quatre espècies protegides: el sapo i la granota comuns, el fardacho ocelat i la culebra bastarda. També se pot trobar la tortuga europea, catalogada com espècie vulnerable. Per lo que fa a les aus destaquen, com a espècies protegides, la terrerola comuna, el gayo i el formenter; i, com a espècies tutelades, el teuladí comú, la cotorra de Kramer i l'estornell negre. Per la seua banda, les espècies de mamífers protegides en la zona son: la musaranya gris, el lliro careto, l'ariçó europeu, la fugina, el teixó, la mustela i la farda roja