Paul Krugman

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 19:51 25 nov 2024 per Lluísm (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Paul Krugman

Paul Robin Krugman (Albany, Nova York, Estats Units, 28 de febrer de 1953) és un economiste nortamericà guardonat en el Premi de Ciències Econòmiques del Banc de Suècia en Memòria d'Alfred Nobel.

Professor d'Economia i Assunts Internacionals en l'Universitat de Princeton, professor centenari en Escola d'Economia i Ciència Política de Londres, acadèmic distinguit de l'unitat d'estudis d'ingressos Luxembourg en el Centre de Graduats de CUNY, i columniste del periòdic The New York Times.

El 13 d'octubre de l'any 2008 fon guardonat en el Premi Nobel d'Economia per les seues contribucions a la Nova Teoria del Comerç i la Nova Geografia Econòmica. Segons el Comité que otorga el guardó, li va ser entregat pel treball a on explica els patrons del comerç internacional i la concentració geogràfica de la riquea, per mig de l'examen dels efectes de les economies d'escala i de preferències dels consumidors de bens i servicis diversos.

Ha segut un fort crític de la doctrina neolliberal i del monetarisme i un opositor de les polítiques econòmiques de l'administració de George W. Bush.

Ha escrit més de 200 artículs i 21 llibres, alguns acadèmics i uns atres de divulgació. La seua Economia Internacional: La teoria i política és un llibre de text estàndar en l'economia internacional. Ha firmat més de 750 columnes sobre temes econòmics i polítics per a The New York Times, Fortune i Slate.

Com a comentariste, ha escrit sobre una àmplia gama d'assunts econòmics, incloent la distribució de l'ingrés, l'economia fiscal, la macroeconomia i economia internacional. Krugman es considera a sí mateixa un lliberal modern, cridant a un dels seus llibres i el seu blog en The New York Times, La consciència d'un Lliberal.

Els seus ideals han atret considerable atenció, tant positius com a negatius.

Referències[editar | editar còdic]

  • Krugman gana Premio Nobel. Europa Press (2008)
  • Krugman, Paul (2013) Phony Fear Factor; The New York Times, August 8, 2013
  • Krugman, Paul (2014) La política keynesiana repara el daño causado por la austeridad; El País, La política keynesiana repara el daño causado por la austeridad
  • Krugman, Paul (2014) Gastar demasiado poco es perjudicial; El País, 15 de mayo de 2014
  • Krugman, Paul (2013) The Great Degrader; The New York Times, April 27, 2013
  • Rampell, Catherine. «Paul Krugman Short Biography» (en inglés). New York Times

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons