Kanji
Plantilla:Escritura japonesa Els kanji (漢字) són els caràcters d'orige chinenc, de l'época de la dinastia Han, que s'usen en l'escritura japonesa junt en els silabaris katakana i hiragana.
Alguns dels caràcters, nomenats manyōgana (万葉仮名) en honor a la colecció de poemes del sigle VIII Manyōshū (万葉集), posseïxen només valor fonètic. Atres funcionen com a ideogrames, és dir, sustenten el valor conceptual de la paraula i un tercer grup són híbrits entre els dos sistemes anteriors, és dir, tenen una part de soport fonètic i una atra d'aproximació al concepte requerit.
L'aparició dels kanji en Japó daten del sigle IV; foren introduïts en el país a través de Corea i varen escomençar a ser adoptats pels japonesos per a registrar la seua pròpia llengua que, fins llavors, mancava de forma escrita.
Llectura dels kanji[editar | editar còdic]
Els kanji tenen dos categories de significats i pronunciacions, que es coneixen com a "llectures": les llectures on (音読み o on'yomi) i les llectures kun (訓読み o kun'yomi).
Les llectures on se deriven de les pronunciacions chinenques del caràcter, i es solen amprar quan el kanji forma part d'una paraula composta. Les llectures kun s'usen normalment quan el kanji està a soles o seguit de hiragana. La major part dels kanji tenen a lo manco una llectura on i una llectura kun. Alguns kanji tenen una tercera llectura manco coneguda nomenada llectura nanori, que s'usa per a noms de persones.
Existixen excepcions ad estes regles, ya que molts kanji no tenen llectura kun i uns pocs no tenen llectura on. Alguns usen la llectura kun, i no la llectura on, per a formar paraules compostes.
Si els kanji no estan acompanyats de hiragana, se solen llegir de dos en dos i en la lectura on. La paraula "kanji" (漢字) n'és un perfecte eixemple, i la seua pronunciació prové de la paraula chinenca "hanzi".
Kanji i furigana[editar | editar còdic]
Els kanji ocasionalment van acompanyats per furigana, que són caràcters hiragana escrits al costat dels kanji, per a facilitar la seua llectura. S'usa el furigana sobretot en llibres per a chiquets i en els manga (còmics japonesos) per a favorir l'aprenentage dels caràcters. També s'usa el furigana per a caràcters kanji que no estan inclosos en la llista dels 1945 kanji més usats (Jōyō kanji).