Renenutet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:35 25 jun 2024 per Reval (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Rpresentació de Renenutet

En la mitologia egipcíaca, Renenutet (també Rannut, Ernutet o Renenet i en grec, Hermutis o Termutis) és una deesa cobra de l'alimentació, la fertilitat i la collita i guardiana del faraó.

En la seua versió més primitiva era una deitat celest, i més tart es faria deesa dels graners, de les collites i dels aliments, sent la mare del deu del gra Nepri, que seria venerat sobretot en El Fayum.​ Per la seua relació en les collites i la seua representació com a serp, és possible que fora una de les deeses més antigues del panteó egipcíac i venerada des de temps predinástics.​ L'importància d'una bona collita en l'Antic Egipte, duya al poble a fer-li numeroses ofrenes durant el temps de la mateixa. Inicialment, el seu cult es va centrar en Terenutis.

A voltes, com a deesa de l'alimentació, se la podia vore en el seu marit, el deu cocodril Sobek, creador del riu Nil, que en les seues inundacions anuals depositava la fèrtil rovina que permetia abundants collites.

Més generalment, a Renenutet si la considerava la mare de Nehebkau, a voltes representat també com a serp. Com la mare de Nehebkau, Renenutet tenia llavors per marit a Geb, que representava la Terra.

Funcións[editar | editar còdic]

El seu nom sugerix l'idea de nodriça o aya de chiquets. S'emfatisa aixina el seu paper com a encarnació de la divina maternitat, representada com una dòna (o una dòna en cap de cobra) que alleta al seu fill. En l'época de les piràmides és primordial la protecció i tutela de Renenutet als governants.​

Junt a la deesa Mesjenet impulsa al nonat al seu naiximent i li fomenta el desig de viure, cuidant de que la mare tinga llet suficient per a alletar-ho. També seria l'encarregada de donar aliment als difunts per a que puguen sobreviure en el Més allà. Un atre dels seus aspectes és la seua identificació en Maat i aixina en la Lletania de Ra se la denomina Senyora de la Justificació.

També representa el poder màgic de les vestidures de lli usades pel rei i els vendajes de les mòmies per lo que li la crida la senyora de les vestimentes i més tart se l'associaria al destí dels humans.

Com a deesa serp adorada per tot el Baix Egipte, Renenutet va ser associada cada volta més en la deesa Uadyet, poderosa protectora de la zona i una atra deesa serp representada com una cobra. Finalment, Renenutet va ser identificada com una forma alternativa d'Uadyet, la mirada de la qual es dia que massacrava als enemics. Uadyet és la cobra de la corona dels faraons.

Iconografia[editar | editar còdic]

A Renenutet se la representa com una cobra o com una dòna en el cap d'una cobra, a voltes, alletant a l'infant real i pot dur una corona en dos plomes, un *ureo o el disc solar entre dos banyes.

Són numeroses les representacions de la deesa impulsades per reis com Amenemhat III en Al Fayum i existixen temples en capelles dedicades a ella en llocs com Medinet Madi.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Hart, George. The Routledge Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses, 2ª ed. 2005. p. 135. ISBN 0-415-34495-6
  • Hornung, Erik. El Uno y los Múltiples. Editorial Trotta. Madrid. 1999. p. 258. ISBN 84-8164-242-8
  • Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons