Assur
Assur, és el major deu de la mitologia assíria, en un principi es representava com un arbre. Era puix el deu de la vida vegetal, i per ser esta la base de la vida, el deu de la vida mateixa. També se li coneix com Ashur.
Conforme Assíria es va convertir en un imperi, Assur va escomençar a ser representat en un disc solar alat, i poc a poc, es va oblidar el seu verdader significat en favor de ser considerat el deu en contra de la guerra. Això es va deure a l'influència de cultures externes que ya haurien utilisat un símbol similar en el seu cult al sol com a deu suprem. Ademés de per la proliferació d'enfrontaments contra les nacions veïnes carrejats pel creiximent desmesurat de la població assíria.
El seu nom s'escrivia durant l'I Mileni a. C. en els signes d'As, que significa deu i en el signe Shar que s'identifica en el concepte d'infinit. Per lo tant, Asshar és el deu de la totalitat, creador del cel, i dels llocs infernals. Tal com seria posteriorment el deu Marduk de la mitologia babilònica, és un deu creador.
Se li representa en un arc tensat i llest per a disparar una flecha en mig d'un disc alat; era un deu de la guerra, eren comunes les desfilades en el seu honor en la capital de l'imperi que duya el mateix nom, Ashur. Els presoners li eren concedits en sacrifici. La seua companyera és Ishtar i la seua capital religiosa és Assur que més tart donaria el seu nom a Assíria.
En l'expansió del cristianisme, es va produir una sincretisació en la que Assur va passar a ser el nom assiri de Crist i el disc solar en el que és representat va passar a ser l'escut dels assiris cristians, el qual fon portat pels milicians assiris durant la Guerra civil síria.
Referències[editar | editar còdic]
- Barraclough, Geoffrey (ed.)1982, The Times Consise Atlas of World History, Hammond Inc., Maplewood, New Jersey
- Carlyon, Richard, 1981. A Guide to the Gods, Quill, William Morrow, New York
- Hooke, S. H., 1963. Babylonian and Assyrian Religion, University of Oklahoma Press, Norman Oklahoma
- Hooke, S. H. 1963. Middle Eastern Mythology, Penguin Books, New York
- Jacobsen, Thorkild, 1976. The Treasures of Darkness, Yale University Press, New Haven
- Kinnier Wilson, J. V., 1979. The Rebel Lands : an Investigation Into the Origins of Early Mesopotamian Mythology, Cambridge, Cambridge University Press
- Oppenheim, A. Leo, 1977. Ancient Mesopotamia: Portrait of a Dead Civilization, Chicato, The University of Chicago Press
- Pritchard, James B., 1969 Ancient Near Eastern Texts Relating to the Old Testament, with Suppliment, Princeton University Press, Princeton
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Dalley, Stephanie, 1991. Myths from Mesopotamia, Oxford University Press, New York
- J.Black & A.Green. Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
- Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
- Jordan, Michael. Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002
- McCall, Henrietta, 1990. Mesopotamian Myths University of Texas Press, Austin
- Sykes, Edgerton, 1993. Who's Who in Non-Classical Mythology, Oxford University Press, New York
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Assur.