Sempre parla qui més té que callar
Revisió de 19:49 20 feb 2024 per Lluísm (Discussió | contribucions)
Sempre parla qui més té que callar, refrà valencià que es diu a qui critica defectes o actituts d'un atre quan ell mateix és més imperfecte que el criticat o quan algú pretén donar-li lliçons a qui sap més que ell.
Similars
- L'ignorància és molt atrevida
- Ningun geperut es coneix la gepa
- Vore la palla en l'ull de l'atre i no vore la biga en el propi
- Quien mucho habla, mucho yerra, (en castellà)
- Dime de qué presumes y te diré de qué careces, (en castellà)
- Mira quién fue a hablar, (en castellà)