Jaime Alfonso "El Barbudo"

Jaime José Cayetano Alfonso va nàixer el 26 d'octubre de 1783 en Crevillent, pero ningú va aplegar a conéixer-lo per este nom; per a tots seria Jaime Alfonso “El Barbudo”. Fill de Jaime Alfonso Juan i de Maria Antònia Juan Carrillo, es dedicava al conte del bestiar propietat de son pare i aixina fon com va deprendre a llançar les pedres en cert esme, ya que devia defendre's dels llops que atacaven la rabera.

Als vinticinc anys es va cansar del mont i es va traslladar a Catral per a treballar en una finca, a on va conéixer a Antònia Gràcia en qui va tindre dos fills: José Maria i Juana Alfonso.

En Catral habitava un roder conegut com “El Zurdo”, qui va intentar furtar raïms en la finca a on Jaime treballava, pero este li va posar resistència i va tindre que tirar mà del seu trabuc i disparar contra "El Zurdo" qui va caure mort a l'instant. Això va provocar que fugira del poble. Va arreplegar a la seua dòna i als seus fills i els va posar fòra de perill en una zona entre Oriola i Santomera, a on vivia una cunyada seua, mentres que ell fugia a la serra d’Abanilla.

Per a sobreviure es va fer bandoler, estenent els seus ardits des d'Alacant a la Serra de la Pila d'Abanilla, a on pronte es va fer molt popular. El seu quarter general es trobava en la Cova de l'Excomunió i, des d'allí, disponia els botins que usurpava per a repartir una part entre els pobres, fet que li va fer guanyar-se el favor del poble més humil. Sense cap problema, quan algun carreter se li interponia i es negava a donar-li el botí, el trabuc de “El Barbudo” sempre estava disponible, lo que li va dur a assessinar a més d'un comerciant.

Quan els francesos al comandament de Napoleó varen entrar en la península (1808-1814), va lluitar contra ells i açò li va supondre que, en acabar la lluita, la justícia perdonara els seus deutes podent aixina tornar a la seua vila natal, pero poc li va durar la tranquilitat, ya que la seua vocació de bandoler va poder en ell i va tornar a les seues anteriors correries. Es té constància que en 1815 va assaltar a varis carreters que viajaven entre Elig, Crevillent, Villena i Múrcia, utilisant per a cada assalt un disfràs diferent. Inclús va aplegar a cobrar un impost si algú passava per lo que ell denominava “les seues terres”. Aixina, va convertir la zona en un camí d'inseguritat que va fer que li posaren preu al seu cap; exactament tres mil duros.

Durant el Trieni Lliberal va ser atret per les causes absolutistes. Va decidir defendre el regrés de Ferrando VII i per a això, unit al seu desig de violència, va aplegar a manar en una partida de més de 30 bandolers que assaltaven pobles a on, lo primer que feyen, era trencar la làpida de la Constitució i fusilar a l'alcalde. En 1822 va entrar en Jumilla i, en posterioritat, va assaltar la presó d'Albatera per a lliberar als empresonats. En la proclamació de Ferrando VIIcom a rei absolut, es va convertir en un héroe, pero poc li va durar ya que va reprendre el perillós camí de l'assalt, el robament i l'assessinat.

Va ser detengut en Múrcia en 1824 i eixecutat el 5 de juliol, en la plaça de Santo Domingo, a on va ser desquarterat en cinc trossos i les seues despulles es varen fregir i es traslladaren com a exposició pública davant els partidaris que tenia. El seu cap va ser exhibit en Crevillent i lo restant del cos en Hellin, Sax, Fortuna, Jumilla i Abanilla.

Font: Revista Renaiximent El Bimensual Valencianiste, numero 49 de Giner de 2024. Autora Maria Romero.