Hugo Grotius

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Hugo Grotius.

Huig de Groot (llatinisat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - † Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un juriste, filòsof, escritor i poeta holandés. De la mateixa manera que Francisco Suárez, afirma que el dret internacional prové del dret natural i del dret de gents. El dret internacional és independent de la teologia o de l'existència de Deu, el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta raó i existiria encara que Deu no existí.

La seua estàtua presidix la plaça principal de Delft, la seua ciutat natal.

Estudis

Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en Leiden (Holanda) en l'any 1594, i es va graduar quatre anys més tart a Orleans (França) en jurisprudència i filosofia, havent a més aprovat els cursos d'astrologia, matemàtiques i teologia.

Juriste

En l'any 1599 va començar a eixercir de juriste en La Haya. En l'any 1609 va publicar de forma anònima Mare liberum, breu tractat a on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés John Selden, en Mare clausum. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. Mare liberum és part d'un obra major, De iure praede, inèdita fins a 1868. En l'any 1613 va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.

Obres principals

  • Mare liberum (1609)
  • De iure belli ac pacis (1625)
  • De veritate religionis Christianae (1627)
  • Introducción al estudio de la jurisprudencia holandesa (1631)
  • Via et votum ad pacem ecclesiasticam (1642)
  • Annales et historiae de rebus belgicis (publicada en 1657)
  • De iure prade (publicada en 1868)