Castellà churro

El castellà churro és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del castellà, especialment de la comarca de Els Serrans; i més genèricament del parla de les comarques churres valencianes llimítrofs de L'Hoya de Bunyol, El Racó d'Ademús, El Canal de Navarrés, L'Alt Palància i L'Alt Mijars. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica.

Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides per el castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat.

Característiques

La substitució del fonema castellà [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se dona en varius pobles molt próxims a las comarques valenciaparlants. La pronunciació de la consonant "v" com [v] (labiodental) en lloc de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en El Canal de Navarrés. L'us de la "o oberta". La desaparición de los pronombres castellanos "contigo", "conmigo", y "ti" ("te vienes con mí", "me voy con tú", "a tú te digo"). Giros lingüísticos propios del valenciano ("voy camino a casa mía" en vez de "voy de camino a mi casa"). La utilización del diminutivo -ico/-ica ("el torico"). La /l/ tiene resonancia velar. La entonación es semejante a la valenciana en algunas zonas pero claramente aragonesa en La Serranía.

La substitució del fonema castellà [θ] per [s] ("haser la sena es fásil", que en valencià seria "fer el sopar es fàcil"), que es dona en varis pobles molt pròxims a les comarques valencià-parlants.
La pronunciació de la consonant "v" com a [v] (labidental) en conte de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en la Canal de Navarrés
El us de la "o oberta"
La desaparició dels pronoms castellans "contigo", "conmigo", i "ti" (en tu, en mi, tu) ("te vienes con mi", "me voy con tu", "a tú te digo").
Girs llingüístics propis del valencià ("voy camino a casa mia" en conte de "voy de camino a mi casa")
L'utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico").
La /l/ té resonància velar.
L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones pero clarament aragonesa en La Serrania.
En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front a el verp que se vol conjugar en passat en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del Passat Perfecte Perifràstic valencià.