Homèns Alacrà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:29 8 març 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «Els '''Hòmens Alacrà''' estan presents en molts mits acadios, incloent l'Enûma Elish i la versió babilònica de l'epopeya de Gilgames…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Els Hòmens Alacrà estan presents en molts mits acadios, incloent l'Enûma Elish i la versió babilònica de l'epopeya de Gilgamesh. Eren coneguts com aqrabuamelu o girtablilu. Primer varen ser creats per Tiamat a fi de lliurar la guerra contra els deus menors per la traïció del seu companyer Apsu. En el poema de Gilgamesh, estan de guàrdia en les portes del Deu Sol (Shamash), en les montanyes de Mashu. Estes donen entrada a Kurnugi, la terra de l'obscuritat.

Els hòmens alacrà òbrin les portes per a Shamash quan viaja cada dia i tanquen les portes en acabant de que ell retorna a l'inframon durant la nit. També advertixen als viagers del perill que es troba més allà del seu lloc. Els seus caps toquen el cel, «el seu terror és impressionant» i la seua «mirada és la mort». La seua trobada en Gilgamesh en el seu camí per a trobar a Ūta-napištu, mentres els hòmens alacrà custodien l'entrada al túnel és descrit en Iškār Gilgamesh, tablilla IX, llínees 47-81.

Existix una famosa image trobada en una talla d'un home alacrà apuntant en un arc i flecha. Esta image va ser la base per a la figura 55 de l'Home Alacrà en les figures coleccionables de Monster in My Pocket.​

L'alacrà és aixina mateix un guàrdia màgic per a les entrades, per eixemple, en el Mekeo de Papúa «un encant d'alacrà s'utilisa per a protegir... la teua casa.»​


Referències

  • A. R. George: La epopeya del Gilgamesh babilónico. Oxford University Press, 2003. pág. 493
  • Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en anglés). Archeological Institute of America. pp. 359-361
  • Black, Jeremy A.; Green, Tessa; Rickards (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 85-86. ISBN 0714117056
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

Bibliografia

  • C. J. Mullo-Weir, Four Hymns to Gula, Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland 1, 1929
  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
  • George A. Barton, The Problem of the Origin and early History of the Deity Nin-Ib (Nin-Urta, Nin-Urash). Journal of the American Oriental Society 46, 1926
  • «Mesopotamian Apotropaic Gods and Monsters» (en anglés)