Manuel Fornés i Gurrea
Manuel Fornés i Gurrea (Valéncia 1777-1856) fon un arquitecte valencià.[1]
En 1800 fon nomenat acadèmic per la Real Acadèmia de Sant Carles, eixercint diversos càrrecs principalment com a professor.
Feu una important reforma en l'Iglésia del Salvador de Valéncia, entre 1826 i 1829.[2]
Com a tractadiste publicà dos obres, titulades Observaciones sobre la práctica del arte de edificar (1841)[3] i Álbum de proyectos prácticos originales de Arquitectura (1846)[4]. La primera tingué, tal volta, major repercussió, lo que permeté la seua reedició en 1857 i 1872. Les dos tenen un caràcter educatiu i s'inspiren en fonts anteriors, principalment en Lorenzo de San Nicolás i Juan de Torija. L'anàlisis més destacat de la seua figura fon realisat en 1982 per Antonio Bonet Correa en la edició facsimilar del seu tractat.
Referències
- ↑ https://guastavino.blogs.upv.es/files/2018/10/B18-F-VEGAS-Los-orig-valencianos-ob-Guastavino.pdf
- ↑ http://www.jdiezarnal.com/valenciaiglesiadelsalvador.html
- ↑ http://books.google.es/books?id=8Sdgo0BebGYC&printsec=frontcover&dq=forn%C3%A9s+gurrea&hl=es&ei=WMWATN-zOc_LswbM4aWoBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false
- ↑ https://books.google.es/books?id=82dTAAAAcAAJ&pg=RA3-PA14&dq=%C3%81lbum+de+proyectos+pr%C3%A1cticos+originales+de+Arquitectura++Forn%C3%A9s+Gurrea&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwiA6Of5vIP9AhWvQaQEHSi6BgAQ6AF6BAgEEAI#v=onepage&q=%C3%81lbum%20de%20proyectos%20pr%C3%A1cticos%20originales%20de%20Arquitectura%20%20Forn%C3%A9s%20Gurrea&f=false