Cas nominatiu

El cas nominatiu (en grec clàssic, ὀνομαστική; en grec modern, ονομαστική; en llatí, nominativus; també cridat primer cas) és un cas que s'aplica a sintagmes nominals en funció de subjecte o de atribut en llengües declinables.

Prou llengües flexives utilisen el nominatiu com la forma normal de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el cas recte o no flexiont, front al restant, que serien casos oblics. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el sànscrit a sovint cita els noms amprant solament el lexema, sense afegir els sufixos. Per eixemple ásva- per a «cavall», i no ásvas.

Eixemples:

• polac: Chłopiec je kanapkę - El chicon està menjant l'entrepà
• llatí: Puer ambulat - El chicon camina