Cas nominatiu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 10:06 3 feb 2023 per Caro de Segeda (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «El '''cas nominatiu''' (en grec clàssic, ὀνομαστική; en grec modern, ονομαστική; en llatí, ''nominativus;'' també…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

El cas nominatiu (en grec clàssic, ὀνομαστική; en grec modern, ονομαστική; en llatí, nominativus; també cridat primer cas) és un cas que s'aplica a sintagmes nominals en funció de subjecte o de atribut en llengües declinables.

Prou llengües flexives utilisen el nominatiu com la forma normal de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el cas recte o no flexiont, front al restant, que serien casos oblics. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el sànscrit a sovint cita els noms amprant solament el lexema, sense afegir els sufixos. Per eixemple ásva- per a «cavall», i no ásvas.

Eixemples:

  • polac: Chłopiec je kanapkę - El chicon està menjant l'entrepà
  • llatí: Puer ambulat - El chicon camina