Batalla de Hastings
Revisió de 18:33 3 oct 2022 per Alacanti (Discussió | contribucions)
Batalla de Hastings | |
---|---|
[[]] | |
La mort del rei Harolt II d'Anglaterra durant la batalla per una flecha en el cap, segons el Tapís de Bayeux. | |
Informació general | |
Data: 14 d'octubre de 1066 | |
Lloc: Hastings (Regne d'Anglaterra, hui Sussex Occidental, Regne Unit) | |
Resultat: victòria decisiva de Guillem de Normandia, que se convertí en rei d'Anglaterra. | |
En conflicte | |
Normants, bretons, flamencs, francesos i atres | Anglo-saxons |
Comandants | |
Duc Guillem de Normandia Odo de Bayeux |
Harolt II d'Anglaterra (†) |
Soldats | |
7.000-8.000 soldats | 7.000-8.000 soldats |
Baixes | |
desconegudes | desconegudes (més que el normants) |
La batalla de Hastings fon l'enfrontament entre les tropes de l'últim rei anglosaxó d'Anglaterra, Harolt el Saxó, i l'eixèrcit del duc de Normandia, Guillem el Bastart. La trobada va succeir el 14 d'octubre de 1066 en el tossal de Senlac, a 11 km al nort de Hastings, al sur de Londres. La batalla va terminar en una victòria pírrica encara que decisiva per als normants, morint Harolt en la mateixa i permetent a Guillem reclamar el tro anglés, passant a ser conegut com Guillem I el Conquistador. A partir de llavors va quedar unida políticament al Ducat de Normandia, en el nort de França. Les disputes entorn al govern d'este últim territori serien les causants últimes de la guerra dels Cent Anys entre les corones de França i Anglaterra.