Resurrecció de Jesús
La resurrecció de Jesús és la creència religiosa cristiana segons la qual, despuix d'haver segut condenat a mort i ser crucificat, Jesús va ser resucitat de entre els morts, com a «primícies dels que varen dormir» (1 Corintis|15:3-4}}), sent exaltat com Crist (Mesías) i Senyor.
En el Nou Testament, en acabant de que els romans crucificaren a Jesús, ell va ser ungit i enterrat en una tomba nova per José d'Arimatea, pero Deu ho va resucitar d'entre els morts i es va aparéixer a moltes persones en un lapsus de cinquanta dies abans de ascendir al cel, para assentar-se a la destra de Deu.
Per a la tradició cristiana, la resurrecció corporal va ser la restauració de la vida d'un cos transformat (immortal o incorruptible) impulsat pel esperit, segons lo descrit per Pablo i els Evangelis, que va conduir a l'establiment del cristianisme. En la erudició cristiana secular i lliberal, les aparicions de Jesús s'expliquen com a experiències visionàries que varen donar ímpetu a la creència en l'exaltació de Jesús i un recomençament de l'activitat misionera dels seguidors de Jesús.
En la teologia cristiana, la mort i resurrecció de Jesús constituïxen els events més importants i, com a conseqüència, formen el fonament de la fe cristiana. La seua resurrecció és la garantia de que tots els cristians morts seran resucitats en la segona vinguda de Crist.
Els cristians celebren la resurrecció de Jesús el Dumenge de Pasqua, dos dies despuix del Divendres Sant, el dia del seu crucifixió. La data de la Pasqua es correspon aproximadament en el Pésaj, l'observança judeua associada en l'Èxodo, que està fixat per a la nit de la lluna plena prop del temps del equinocci de primavera.