Illa d'Elba

L'illa d'Elba (en italià: isola d'Elba i antigament Ilva o Aethalia) és una illa d'orige volcànic d'uns 225 km², situada a l'oest d'Itàlia, i pertanyent a la província de Livorno (Itàlia). Forma en la seua totalitat part del parc nacional Archipèlec Toscà que s'estén per les províncies de Livorno i Grosseto. Ademés és l'illa més gran del archipèlec Toscà.

En febrer de l'any 1801, pel Tractat de Florència el Principat de Piombino va passar a mans franceses, i immediatament, segons lo acordat en el Conveni d'Aranjuez en març, l'illa d'Elba es va segregar del principat: Elba quedaria en mans franceses mentres que la part continental del principat passaria a formar part de l'efímer Regne d'Etruria. Durant el sigle XVIII varen ser italians i francesos els qui es varen disputar esta estratègica illa, fins que va quedar en mans de Napoleó el 4 de maig de 1814, quan li va ser assignada com Principat d'Elba. En ella “va regnar” fins a febrer de 1815.