Josep Esteve Rico Sogorb
Josep Esteve Rico i Sogorb, (Elig, 1966 - xx ).
Es un escritor, poeta, investigador, historiador, periodiste, articuliste, ensagiste valencià.
Rico es titulat en Llengua Valenciana per Lo Rat Penat.
Fon corresponsal de prensa en Marroc per "El Periodico Independiente de Ceuta" (1991). Ha treballat de redactor en els diaris: "El Periódico Independiente de Ceuta" (1989-1991), "El Faro de Ceuta" (1991-1992), "Area-Campo de Gibraltar" (1990-1991), "Diario Baix Vinalopó" (1985), "Diario Elche" (1987-1988). També ha colaborat en Valéncia Hui i actualment participa en el proyecte Periodista Digital, actualisant la seua secció periòdicament.
Càrrecs
- President Fundador de la "Sociedad Parapsicológica Illicitana"
- Co-fundador local de Joventuts d'Unio Valenciana. 1982
- Vicesecretari i responsable de prensa de la Federacio - Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia (FCECRV).
Política
- Fon vicesecretari regional.
- Co-fundador en Elig, d'Unio Valenciana, varies voltes candidat a les eleccions locals -autonòmiques- estatals; arribant a ser president de la gestora local, després de passar per les secretaries de llengua-cultura, prensa-comunicació.
Llingüística
- Rico ca ser Co-organisador del I Congrés sobre Llengua Valenciana del PHACE Elig 17-19 MAIG de 1985.
- Membre de "Associacio Escritors en Llengua Valenciana" (AELLVA).
Publicacións=
Ha publicat una selecció poemes en llengua valenciana en la revista lliterària "Cresol" que edita Accio Bibliografica Valenciana. “Poemes de yo i ningu” i “De l’Ombrivola nit”.
També publica poemes en la revista digital Lliteraria.
qué tant enllegien mon rostre
He cansat els meus ablaürats peus, rosant els durs asfalts.
He deixat sobre els polsegosos taquillons, els foscs desperdicis de la meua anima on dormen esperpentiques figures i reposen calmades, les oblidadises muses.
Ara, m`he convertit a força de colps en un simbolic i aparent "Fausto", canviant i tornadiç en la meua dualitat
Tinc una part del meu ser que nega pero busca a "Mefisto", aquell vell dimoni tan malevol i jogueto.
M'he forjat una coraça per a contindre el furor i els desijos que alimenten la meua falta de rencor.
Sense res brut por borrar, m`he transformat en un nou home.
En l'ánima neta i el cor obert com un naixent manantial; vaig volent al present, i estime en desijos anhel...., els futurs anys, de paus, veniders.
Elig, 28 de febrer 1988.
Publicat en 1989 en el llibre "89 poemes i dibuixos dels 90" por Ediciones Inauditas de Elche en la colecció Solara, junt en otres poetes locals y forànees