Sufisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:11 30 gin 2022 per Caro de Segeda (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «El '''sufisme''' (en àrap, صوفية‎ ṣūfiyya o تصوف taṣawwuf) és la dimensió interna i l'aspecte espiritual de l'islam. A voltes es descriu…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

El sufisme (en àrap, صوفية‎ ṣūfiyya o تصوف taṣawwuf) és la dimensió interna i l'aspecte espiritual de l'islam. A voltes es descriu com a "misticisme islàmic". Els practicants del sufisme han segut referits com "sufis."

Històricament, els sufis han pertanygut a sovint a diferents ṭuruq o "órdens": congregacións formades entorn a un gran mestre conegut com wali que rastreja una cadena directa de mestres successius fins al profeta islàmic, Mahoma. Estes órdens es reunixen per a sessions espirituals (majalis) en llocs de reunió coneguts com zawiyas, khanqahs o tekke. S'esforcen per ihsan (la perfecció de l'adoració), com es detalla en un hadith: "Ihsan és adorar a Alá com si ho veres; si no pots vore-ho, segurament Ell et veu tu". Els sufís consideren a Mahoma com al-Insān al-Kāmil, l'home perfecte primari que eixemplifica la moralitat de Deu, i ho veuen com el seu líder i guia espiritual principal.