Anàlisis del discurs

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'anàlisis del discurs és una escola llingüística que busca analisar el discurs com un conjunt homogéneu, és dir, transcendir el nivell habitual d'anàlisis centrat en l'oració, i les seues relacions en el context social. Aixina, estudia com està construït el text, quines inferències exigix, com es relaciona en discursos precedents pero també la comunicació no verbal que l'acompanya i els papers socials dels interlocutors, que afecten al seu contingut.

Els temes que solen guiar les investigacions són les relacions entre discurs i ideologia (dominant i oculta, incloent subtemes com el racisme, la visió de gènero i d'atres), poder i cognició.


Bibliografia

  • BARRY, D., CARROLL, B., HANSEN, H. (2006). "To text or Context? Endotextual, Exotextual, and Multi-textual Approaches to Narrative and Discursive Organizational Studies". Published online. * DOI: 10.1177/0170840606064568.
  • CHARAUDEAU, P., & Maingueneau, D. (2002). Dictionnaire d'analyse du Discours. Paris: Seuil.
  • DREW, P., & Heritage, J. (1992). Talk at work. Interaction in institutional settings. Cambridge: Cambridge University Press.
  • GAITÁN, Juan A.; PIÑUEL, José L. (1988). Técnicas de investigación en comunicación social. Madrid: Síntesis. ISBN 84-7738-604-8.
  • GOFFMAN, E. (1981). Forms of talk. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
  • JAWORSKI, A., & Coupland, N. (Eds.). (1999). The Discourse Reader. London: Routledge.
  • JOHNSTONE, B. (2002). Discourse analysis. Oxford: Blackwell.
  • OCHS, E., Schegloff, E. A., & Thompson, S. A. (1996). Interaction and Grammar. Cambridge: Cambridge University Press.
  • RENKEMA, J. (2004). Introduction to Discourse studies. Philadelphia: John Benjamins Pub (Traducció espanyola de la primera edició publicada per Gedisa).
  • SCHIFFRIN, D. (1994). Approaches to Discourse. Oxford: Blackwell.
  • SCHIFFRIN, D., Tannen, D., & Hamilton, H. E. (Eds.). (2001). The Handbook of Discourse analysis. Oxford: Blackwell.
  • TINGUES Have, P. (1999). Doing conversation analysis. A practical guide. London: Sage.
  • TITSCHER, S., Meyer, M., Wodak, R., & Vetter, E. (2000). Methods of Text and Discourse Analysis. London: Sage.
  • VAN DIJK, T. A. (1977). Text and Context. London: Longman. (Traducció espanyola en Càtedra, Madrid, 1980).
  • VAN DIJK, T. A. (Ed). (1985). Handbook of Discourse analysis. 4 vols. London Orlando: Academic Press.
  • VAN DIJK, T. A. (Ed). (1997). Discourse Studies. A Muldisciplinary Introduction. 2 vols. London: Sage (Traducció espanyola publicada per Gedisa, Barcelona, 2001).
  • VAN DIJK, T. A. (1997) Racismo y análisis crítico de los medios. Paidós, Barcelona. ISBN 84-4930-367-2.
  • WIMMER, Roger D.; DOMINICK, Joseph R. (1996). La investigación científica de los medios de comunicación. Una introducción a sus métodos. Barcelona: Bosch. ISBN 84-7676-359-X.
  • WODAK, R., & Meyer, M. (Eds.). (2001). Methods of critical Discourse analysis. London: Sage. (Traducció espanyola publicada per Gedisa, Barcelona 2002).
  • WOOFFITT, R. (2005). Conversation analysis and Discourse analysis. London: Sage.

Vínculs externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anàlisis_del_discurs&oldid=187069»