Ciutadella de Valéncia

La Ciutadella en el sigle XIX

la Ciutadella de Valéncia s'alçava en la part oriental de la muralla cristiana, entre la Porta del Mar i a la del Real, a la bora del convent de Santo Domingo. Fon contruida en 1574.

Davant de l'antiga Porta de la Mar hi havia una placeta tancada entre l'antic edifici de l'aduana (entrant per la porta a mà esquerra) i a la Casa d'Armes (dreta),per a entrar en la ciutat hi havia que passar un atre portal a on havia una image de la Mare de deu de la Bona Guia. L'antiga Casa d'Armes donaria pas a la posterior Ciutadella. Les distintes administracións borbóniques van derrocar cases, l'aduana i el portal de l'image creant una gran explanada davant la Casa d'Armes ya nomenada Ciutadella.

Situació de la Ciutadella

Ocupava la Ciutadella l'extrem oriental de la muralla defensiva de la Ciutat, contigua a la porta del Mar i convent de Santo Domingo. Ben proveïda com vorem en les descripcions que del mateix conservem, així apareix representada, tant en el pla de Mancelli, de 1608, com en el del Pare Tosca corresponent a 1704. No així en els dibuixos d'Anthoine van donen Wijngaerde, de 1563, data en que encara no havia sigut alçat un baluart tan enfortit.

Una miqueta d'historia

El Baluart es va alçar en 1574 per temor al perill Turc i la gran armada que tenia previnguda; no obstant això, ya abans existia allí un immoble en el mateix destí que, segons Escolano va ser restaurat en 1643, quan a càrrec de la Fàbrica de Murs e Valls es va obrir el fos junt en la muralla on no ho havia, des de la porta dels Judeus a la del Real i des de la de Quart fins al Portal Nou. Pel mateix temps, va ser alçada esta Casa d'Armes de la porta del Mar i es va renovar el llenç del mur que corria des de la torre del Esperó fins a la porta dels Judeus; tot això es va acabar l'any següent de 1544 per haver-se escampat el rumor que el corsari Barbaroja s'havia donat a la mar en cent vint galeres cridat pels francesos. L'obra va ser costejada pels veïns de Valéncia, com diu el Dietari de Sòria, que van pagar tres sous per casa, tots sense excepció, treballant cent hòmens cada dia a raó de tres sous per dia.

Dades bibliografiques

Molt concreta i abundant és la informació que mos facilita el Pare Teixidor que, religiós de Santo Domingo, explica les incomoditats i dificultats patides pel seu convent donada el veïnat d'esta casa de les armes perque, estant en ruïnes la torre del Esperó, que es trobava contigua a la porta de la Mar i junt en el seu convent, els jóvens pujaven a ella i es passejaven sobre el mur fins a la porta del Real molestant els frares en les seues celes, raó per la qual la Ciutat va donar als dominics la clau de la dita torre a l'abril de 1548. La dita torre va desaparéixer en la construcció del nou Baluart en 1574, sent virrei el marqués d'Ondéjar, i va vindre a ocupar la plaça on anteriorment van treballar els pedrapiquers de la ciutat, ampliant-la en els terrenys necessaris pera rodejar-la de fos, tant per dins com per fora de la ciutat, agafant de l'hort del convent de Predicadors el terreny que van jujar necessari.

L'admiració de mig mon

Les moltes armes conservades en la Ciutadella van causar sempre l'admiració dels ciutadans i estrangers que la van visitar com una de les grandeas del Regne i els eixercicis d'armes es feyen l'espai fronterer a la mateixa. S'explica així l'obligada visita dels reis quan van vindre a la ciutat. I de les descripcions més detallades i riques de la mateixa, sens dubte la que relata Felipe de Gauna en la crònica de les reals bodes de Felip III i Margarita d'Àustria en la nostra catedral Metropolitana, la Seu, en 1599:

“… huna hermossa y ancha plassa donde esta fabricada la rica Cassa de las armas y Baluarte de la ciudad… y entraron en las hermossas salas della donde en lugar de colgaduras de tapicería estaban colgadas por sus hordenes de todas maneras y suertes de armas para pelear… falsetes, moriones bien aserados, a pruheva descopeta, con infinitud de armas blancas y ielmos para justar… y por otras estancias puestas por su horden, havia infinitas picas y lanssas de ierro bien aseradas… que de repente se pueden armas destas armas sobredichas mas de seys mil soldados de infantería y dos mil de a cavallo… Y por medio destas salas estan puestos por su horden muchas piesas de mosquetes de monicion con sus horquillas para disparar… y en lo mas baxo… unos bastimentos de madera donde penden… infinitas espadas y dagas valencianas… infinitos escudos de asero… fueron a otra cuadra toda de boveda de piedra y llena de barriles de polvora fina con las puertas della de ierro que no se entra en ella sino para sacar la polvora quando hes menester. Vistas todas estas curiosidades de armas… salieron ariba en el grande y espacioso Baluarte donde se hazia huna hancha plaza… y alargando mas la vista se descubre gran parte de la mar con el pueblo del Guerau, con las naves y otros vaxeles… en esta plassa y alto del Baluarte estavan puestos… mas de veynte i cinco piessas de bronse muy grandes de monicion para batir, y en ellas gravados los escudos y armas de la Diputación y Generalidad del Reyno de Valencia,… infinitos mascletes y otras piessas de artelleria…”.

Tampoc escapa a l'interés dels viagers del segle XVII. Diu Des Esssarts: “Sobre la porta del Mar es veu l'Armeria, on estan totes les municions de guerra. Hi ha allí dos grans sales de 80 passos de llarg, de 20 d'ample, i al mig els mosquets, cascs, piques, etc…”.

Armes que no foren utilisats en Almansa, lo Regne no estava en guerra

Piques i arcabussos:

Quan en 1707 es va possessionar de la Ciutadella Felip V, es van trobar 26 canons de bronze, en piques, arcabussos i mosquets suficients per a armes a deu mil hòmens, manant el rei que en la part que dona a la ciutat, tal com reproduïx el gravat de Tomás López Enguídanos, de 1809, es construïra un bastió que feya cantó a l'hort de Predicadors en el seu fos i torrello i una gran flor de lis per remat, pera la seua convenient defensa i seguritat, destinant-lo pera ciutadella. En el seu frontis, una placa de negra pedra en mayúscula inscripció llatina, traduïda així Deya:

“Felip V, Rei d'Espanya, vençuts junt en Almansa els enemics, presa Valéncia, estalvis per la seua clemència els ciutadans, en la present obra va atendre a la seguritat de la Ciutat i del Regne l'any 1707”

Text vexatori per a la ciutat que no va arribar a estar fixat allí ni un segle, perque va ser arrancat el 14 de novembre de 1808. El torrello va ser demolit en 1901, encara que el baluart va subsistir enfront del riu fins a 1958.

De Casa d'Armes de la ciutat a simbol de poder real

El contrast (de la Ciutadella) en les torres de Serrans i de Quart, obertes per la part de dins de la ciutat, no podía ser mes patent, i és que els Jurats que les havien construïdes en l'época d'explendor foral s'afanyaven per afirmar l'hegemonia del poder civil, i ara calia subjugar la ciutat a l'autoritat del monarca

Fonts

• DANIEL SALA, Universitat CEU Cardenal Herrera. Artícul de Las Provincias.

Mosatros els valencians Las Provincias