Cachimbo (dansa)
Es denomina cachimbo a una dansa chilena de pobles i tallats. Se balla en parella mixta individual i en mocador.
És propi dels pobles de Tarapacá i Pica ( I regió) en les primeres décades del 1800, en el nom de Ball i Terra, qualificatiu que se li va otorgar a la família de les Picaresques i Apicarades pel seu estil i a la qual pertany la dansa.
Pobladors tarapaquenys distinguixen com més arcaica la denominació de Ball i Terra, senyalant que el Cachimbo fon impost en Pica, on li donen el significat de "persona alta que Balla en arrogància". La seua àrea d'expansió és reduïda. Pobles, valls i tallats en l'interior d' Iquique.
Sobreviu en festes dels Sant patrons, carnestoltes i esporàdicament en festes familiars. L'estil d'esta dansa es caracteristic.
L'acompanyament instrumental inclou la zamponya, piano, guitarra, violí, mandolina i banjo en múltiples agrupacions, segons l'ocasió en que es balla. Actualment predominen bandes d'aeròfons: trompetas, flautas, tubas, i atres en percussió de bombo, caixa i platets.
La seua estructura general la conformen tres seccions, en disseny de pis complexos i variats.
- En la seua primera secció s'observen tres evolucions (en variants) les denominacions regionals de la qual són: Salutació, Trobada, Feta i Rebuja, que no tenen un orde establit ni tampoc un número exacte de repeticions, determinant açò últim per l'amplitut de cada evolució.
- La segona secció està estructurada generalment en quatre desplaçaments, una trobada que es realisa primer per la dreta i després per l'esquerra, succeint-li una feta a vegades seguida d'una rebuja.
- La tercera secció, una simulació de toreig, sobre la base de círculs, canvis de front, girs, contragirs, moviments de translació i rotació, és d'extensió indeterminada. És ací on la dansa conseguix la seua major intensitat expressiva, un dolc dansat. Els passos són baixos caminats, rescolats , estant absent sabatejats i bots.