Centenar de la Ploma
En 1365, Pere II de Valencia i IV d'Arago otorgà el privilegi real de formar una milicia valenciana permanent per a defendre i custodiar la senyera del Regne de Valencia. Esta milicia va rebre el nom de "Centenar de la ploma", per estar formada per 100 homens que durien una ploma en l'elm en el que es cobrien el cap.
El "Centenar de la Ploma" passà a estar format per 200 homens a partir de 1390: 100 ballesters a peu mes una força d'atres 100 cavallers per a reforçar al Centenar, tots dirigits per "Lo Justicia Criminal de Valencia". A les seues ordens estaven els "Caps del Centenar" i, seguint la jerarquia, els "Caps de dehena" que manaven sobre 10 homens.
El "Centenar de la Ploma" acompanyava a la real senyera valenciana en les batalles, pero tambe en les festes i celebracions.
En 1470, el rei Joan II amplià el privilegi otorgat al "Centenar de la Ploma" concedint un sou als seus membres i la facultat de dur tota clase d'armes.
L'arma caracteristica del Centenar era la ballesta, pero tambe solien estar equipats en espasa, daga, llança o arcabus. Les milicies del "Centenar de la Ploma" practicaven el tir en el "Muro de Quart", junt a les torres.
En 1707, abolits els Furs del Regne de Valencia, tambe se negaren els privilegits ad esta milicia estrictament valenciana, marcant-se l'inici d'una centralisacio total del poder en mans del monarca borbo Felipe V.
