Ll (dígraf)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Ll, ll en minúscula, és un dígraf que apareix en diverses llengües. En valencià, gallec, vasc, quèchua, aragonés, català, castellà i balear representa l'aproximant lateral palatal /ʎ/. El seu nom en valencià és ell o doble el.

Fonètica

En valencià este dígraf se pronuncia sempre en el sò /ʎ/. La no diferenciació del sò del dígraf ell en la lletra i grega es nomena yeisme, que és considerat un vulgarisme i és inadmissible en el valencià estàndart, que sempre fa la diferència.

Ortografia

S'escriu ell

  • En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, filla, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.

En algunes paraules com ara mol-le[1] o almel-la[2] s'afig un guionet entre les dos els per a indicar que s'han de pronunciar com a dos els separades i no com el dígraf ell.

Vore també